Resultats de la cerca

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

El seu pare, periodista, emigrà amb la família a Barcelona l’any 1929 Des de molt jove començà a treballar en agències de notícies i, més tard, fou cronista d’ El Mundo Deportivo mentre es formava a l’Escuela de Periodismo de Madrid Poc després d’obtenir el títol 1943, s’incorporà a La Vanguardia , on desenvolupà la trajectòria professional Hi fou crític de cinema i de literatura, i poc després accedí al seu primer càrrec com a director de compaginació Transmeté els coneixements d’aquesta secció com a professor a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, que contribuí a fundar 1952 Després…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels…

Lluità en la Resistència contra el règim de Vichy i després de la Segona Guerra Mundial es graduà en enginyeria 1947, a l'École Polythechnique, però es dedicà al periodisme, i se centrà sobretot en qüestions internacionals, i en el paper de França a la Indoxina i Algèria, advocant per la descolonització El 1953 fundà L'Express , que dirigí fins el 1977, setmanari d'una gran influència en la política francesa en alguns períodes Secretari general 1969-71 i president del partit radical socialista 1971-75 i 1977-79, fou diputat a l’Assemblea Nacional 1970-78 i ministre de reformes de V Giscard d’…

Dominicà des del 1883, fou professor a l’Institut Catholique de París 1900-20 Restaurador del tomisme, s’aplicà a confrontar-lo amb l’evolució històrica de la filosofia occidental És autor de Saint Thomas d’Aquin 1910, Le Christianisme et les philosophies 1941 i de nombroses obres d’apologètica, entre les quals cal citar Les sources de la croyance en Dieu 1905 i Catéchisme des incroyants 1930

Format al conservatori de Munic i a Salzburg amb Igor Markevič, debutà el 1947 a Augsburg, el 1953 al capdavant de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín  —un dels directors més joves que mai l’han dirigida— i el 1957 a la Scala de Milà Entre d’altres, ocupà els càrrecs de director principal de les orquestres Simfònica de Viena 1960-70, Filharmònica d’Hamburg 1961-73 i Suisse Romande 1973-80, i del 1971 al 1992, de l’Òpera Bavaresa, que convertí en el centre de la seva activitat artística Fou també destacada la seva participació al Festival de Bayreuth 1957-62 Del 1992 al 2003 dirigí l’Orquestra…

Entrà a l’orde trinitari a Mallorca 1802 i completà la formació a València 1816 Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari El Atleta de la Verdad 1822 això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid 1824, on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral…

Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905

Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar 1619-32, publicat el 1921 Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales , del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat…

Greument ferit 1915, es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra Sous Verdun 1916, Nuits de guerre 1917 i La boue 1921 Des del 1922 es convertí en el mestre de la novella camperola, amb un enfocament qualificat de “naturalisme optimista” Raboliot 1925, premi Goncourt, i Marcheloup 1934 però també ambientà obres a l’Àfrica i el Canadà Eva Charlebois 1944 Ingressà en l’Académie Française 1946, de la qual fou secretari perpetu des del 1958 fins al 1973 És autor també d’un cicle animalístic Tendre bestiaire 1969, Bestiaire enchanté 1970 i…