Resultats de la cerca

Confirmat inicialment com a duc de Bohèmia 1192 per l’emperador del Sacre Imperi EnricVI, en fou desposseït l’any següent, però subsegüentment recuperà la possessió del feu de Bohèmia 1197 Obtingué el títol de rei, i també l’autonomia total per a Bohèmia, de l’emperador Felip de Suàbia Establí els fonaments d’un estat bohemi fort que arribà fins al darrer terç del s XIII

Notari públic de la ciutat de Palma, és autor de l’opuscle Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la seva ciutat de Mallorca 1542 Inèdit, es tracta d’una crònica de l’arribada de l’emperador a Palma i de les festes que es feren en honor seu Hi intercala composicions en versos llatins de poetes mallorquins

Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge

Els seus límits són al N, el curs del Po, i al S, la depressió formada pels cursos del Tanaro, del Belbo i del Bormida Regió essencialment agrícola, produeix vins rosats de bona qualitat Els centres més importants són Arti i Alba Marquesat ~1000 posseït per la família Aleramici fins el 1305, passà als Paleòleg, per manca de successió En morir Joan Jordi Paleòleg 1533, també sense fills, la successió fou disputada pels Gonzaga i per Savoia L’emperador l’atorgà als primers 1536, bé que no se n'apoderaren fins el 1559 El 1575 fou convertit en ducat per l’emperador…

Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom…

D’origen manxú el seu nom personal era Yehe Nara, fou concubina de l’emperador Xianfeng, i en donar-li un fill passà al rang de muller principal Mort l’emperador, aquest fill regnà nominalment amb el nom de Tongzhi 1862-74 Cixi, que havia estat nomenada corregent amb l’altra emperadriu Cian, exercí el poder efectiu, ajudada per un fidel del seu clan, Yong Luo Mort Tongzhi, collocà al tron un nebot, Guangxu Fins a la seva majoritat, Cixi consolidà el seu poder 1887 El 1889 es retirà al Palau d’Estiu, però continuà influint sobre Guangxu, mediatitzat per l’educació…

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

Succeí Venedari, poc després del 825, i fou bisbe abans de Ramnó, que ja ho era el 836 no pas després d’ell, com es deia De Salomó resten poques dades estigué de part de l’emperador Lotari, rebellat contra el seu pare, Lluís el Piadós, juntament amb l’arquebisbe de Narbona Anà a veure l’emperador a Cluny el 834, i n'obtingué un precepte per a la seva església d’Elna

Fill de Canut Lavard, duc de Slesvig, el qual succeí en el ducat, i besnet del rei Sven II Lluità contra els vendes, els ocupà l’illa de Rügen i els cristianitzà per la força Vassall de l’emperador Frederic I, acceptà l’antipapa Víctor IV El 1170 associà al tron el seu fill Canut VI Fortificà el país i s’alliberà de la fidelitat a l’emperador instituint una monarquia autocràtica i hereditària

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió