Resultats de la cerca

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou…

La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que Lluís IX el donà…

A la seva mort 1425, sense fills mascles, revertí a la corona, i fou tornat a concedir el 1462 a Jaume d’Armanyac mort el 1477, comte de la Marca i de Castres, en ocasió del seu casament amb una cosina Lluïsa d’Anjou-Maine de Lluís XI Llur fill i successor en el ducat, Lluís d’Armanyac 1473 — Cerignola, Pulla 1503, comte de Guisa, acompanyà Carles VIII de França en l’expedició d’Itàlia Nomenat virrei de Nàpols 1501 i cap de l’armada d’ocupació, fou vençut i mort al camp de batalla pel Gran Capità, cap de l’exèrcit de Ferran II de Catalunya-Aragó Revertí a la corona en morir sense fills, i…

El 1658 ingressà al monestir de Montserrat Estudià i ensenyà teologia al collegi benedictí de San Vicente de Salamanca, on es llicencià el 1675 El 1682 fou elegit abat de Montserrat, però el 1684 Carles II el nomenà abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella, d’on passà —el 1688— a Santa Maria de Gerri El 1698 fou nomenat bisbe de Barcelona per Innocenci XII El 1700 reconegué la sobirania de Felip V, el qual aviat el considerà persona non grata a causa del seu austriacisme i el 1705 el cridà a Madrid per allunyar-lo de la seva diòcesi El 1706 prestà obediència a l’…

Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili…

Fill del primer duc de Lerma, encapçalà un grup cortesà, format, entre altres, pel confessor de Felip III, Luis de Aliaga, i per Baltasar de Zúñiga, que s’oposà a la política portada a terme per Lerma durant el seu valiment i n'aconseguí la destitució 1618 Pres el lloc del seu pare, la seva actuació fou, però, condicionada per Aliaga i Zúñiga La seva línia de govern diferí en política exterior contràriament al pacifisme de l’etapa anterior, Castella intervingué aleshores en la primera fase de la guerra dels Trenta Anys A la mort de Felip III 1621, Uceda, indisposat…

Fou concedida el 1593 per Felip II i ratificada l’any 1604 per Felip III a favor de Castelló de la Ribera rega, però, també, el terme de Sumacárcer i el d’Alcàntara amb un total de 1200 ha

Lluità contra Felip V d’Espanya al Principat, en 1719-20 El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l’emperador Carles VI i Felip V, s’alçà de nou i fou capitost d’un grup d’uns cinquanta homes

Tractat d’Aix-la-Chapelle, que clou la guerra de Successió austríaca Francesc I, marit de Maria Teresa, és rati-ficat com a emperador Frederic II de Prússia obté la Silèsia i Felip de Borbó, fill de Felip V, els ducats de Parma i Piacenza

Cinquè comte d’Ureña, fou fet duc d’Osuna per Felip II de Castella 1562 Ambaixador extraordinari a Roma i a Portugal, afavorí l’accessió de Felip II al tron portuguès Fou virrei de Nàpols 1582-86 i avi de Pedro Girón y de Velasco