Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
albó de muntanya
Albó de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats.
Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
Manuel Maria Mayol i Ferrer
Arquitectura
Arquitecte.
Company de Josep MRibas i Casas, amb qui collaborà sovint Sobresurt llur Palau de l’Agricultura per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 —actual Mercat de les Flors—, prototip d’una estètica noucentista i popularista
corniol
Corniol
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 30 a 90 cm d’alçària.
Les fulles basals són bicompostes, amb un llarg pecíol i amb els folíols lobulats Les flors, llargament pedunculades, són de color blau, amb els pètals esperonats Creix en boscs caducifolis i llocs ombrívols de la muntanya mitjana
sapindàcies
Botànica
Família de terebintals de distribució pantropical, constituïda per unes 1.100 espècies.
Són plantes llenyoses, sovint lianoides, amb fulles alternes i freqüentment compostes, amb flors zigomorfes, hipògines i generalment hermafrodites, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i amb fruits molt diversos A aquesta família pertany la paullínia Paullinia cupana
alpínia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les zingiberàcies, que posseeixen rizoma, originàries del sud-est asiàtic i de les illes de la Sonda.
L' A officinarum i l' A galanga , de flors i fullatge vistosos, són conreades com a ornamentals i també per causa de llur rizoma, que és anomenat, com elles mateixes, galanga, i és emprat com a condiment
bergamota
Botànica
Planta perenne, de la família de les labiades, de tija quadrada amb estries profundes, que presenta fulles lanceolades, de vores dentades i lleugerament piloses.
Les flors són blanques o rosades, neixen dels verticils a l’extrem de la tija i tenen bràctees verdes i pètals llargs Es propaga per esqueixos i llavors Les fulles fresques, esmicolades, s’usen per a aromatitzar amanides
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
caparàcies
Botànica
Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.
Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa
butomàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per un sol gènere important (Butomus) de plantes herbàcies palustres o aquàtiques, de distribució eurosiberiana.
Presenten fulles esparses o radicals, ensiformes o peciolades, flors trímeres, actinomorfes, i fruit en follicle Hom conrea les butomàcies com a plantes ornamentals, per exemple la llinassa o jonc florit B umbellatus i els seus rizomes són comestibles