Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
Eix Vic-Olot
Autovia que uneix Vic i Olot.
Forma part de la carretera C-37, també coneguda amb el nom d’Eix Diagonal que uneix Alcover Baix Camp amb Olot la Garrotxa Amb una longitud total de 37 quilòmetres, entraren primer en servei els trams Vic- Manlleu 1998 i el tram Manlleu -Torelló 2002 El tram Torelló-Olot, de 19 quilòmetres i que fou iniciat el 2004 a partir d’un projecte del 1994, fou especialment polèmic a causa de l’oposició de grups ecologistes, que en criticaven l’impacte ambiental, i no entrà en servei fins a l’abril del 2009 Aquest tram, que transcorre per un terreny especialment accidentat, inclou nou…
Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona
Economia
Organització patronal de les comarques de Girona.
Fou fundada l’octubre del 1987 per Joan Fausto Martí i Eusebi Subirós Té com a objectiu representar i defensar davant dels agents socials i l’administració els interessos dels empresaris i les agrupacions empresarials d’aquesta regió, als quals procura també assessorament i formació Inclou agrupacions territorials de la Cerdanya, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Ripollès Té representació en diversos àmbits institucionals administracions central i catalana, Diputació, Ajuntament i Universitat de Girona, etc i també a les patronals CEOE , CEPYME, i…
Francesc Bernic
Història
Militar
Coronel, cap dels miquelets del Rosselló.
Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona…
Casa forta propera al camí de Sant Ferriol (Sant Ferriol)
Al costat del camí que va de Besalú a Sant Ferriol, segons publica Ferran del Campo Castells medievals 37 castells de la Garrotxa , Carles Vallès editor, Figueres 1989, pàgs 96-97, hi ha les restes d’una antiga casa forta, reaprofitada després com a masia i ara abandonada És situada en un indret pla, al costat de camps de conreu Té una planta lleugerament rectangular A la cambra que n’ocupa la planta baixa hi ha un arc central que la parteix de nord a sud Al mur de migjorn segurament hi havia la porta a tot el voltant s’obrlen diverses espitlleres Els carreus dels seus murs són…
Ocell sedós
Hom coneix només 6 citacions d’ocell sedós als Països Catalans, totes elles a Catalunya, i solament dues correctament datades No obstant això, l’ocell sedós apareix, en el decurs de l’època hivernal, d’una forma periòdica al centre i el S d’Europa i són raríssims els exemplars que abasten fins a la península Ibèrica Les citacions recopilades són un exemplar obtingut prop de Barcelona l’any 1850 actualment es troba a la collecció de la Universitat de Barcelona un exemplar obtingut a Lleida en data anterior al 1913 un exemplar que es conservava a la collecció Artiga anterior al 1883 un exemplar…
Tomàs Costa
Història
Guerriller reialista, anomenat el Misses
.
De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona…
Santa Llúcia de Beuda
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Beuda, amb la façana de ponent A Borbonet L’església de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró Mapa 257M781 Situació 31TDG796752 Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Entre els quilòmetres 4 i 5, surt, a mà…
Mare de Déu de Matadepera
Art romànic
Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina