Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una col·lecció particular.
M. Catalán
En una col·lecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada (63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat), que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera. El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que sostenien; un dels peus del nen també ha desaparegut. D’altra banda, hi ha clars vestigis de restauració en alguns punts de la policromia i el daurat. La composició es basa en la situació del nen al mig de la falda de la mare, asseguda sobre un tron marcat a base dels muntants rectangulars igualment incomplets, amb posats de certa rigidesa. L’element més interessant de l’exemplar consisteix en el cert contrast estilístic que hi ha entre el tractament de les cares i el de la indumentària. En el primer cas, hi ha un cert hieratisme que convida a considerar l’exemplar com a romànic, tot i que el lleu somriure de totes dues figures és un clar símptoma d’una cronologia força avançada. D’aquesta manera, els plegats de la indumentària, un mantell que cau per damunt les espatlles i la túnica, presenten un treball que ens fa inclinar per una cronologia avançada, segurament als voltants del darrer terç del segle XIII, i que ens obliga a allunyar-nos del qualificatiu de romànic. Quant a la seva procedència, hom l’ha atribuïda a aquesta zona pel tipus de fusta, present en l’àmbit de la riera de Vallparadís. No oblidem que la imatge de la marededeu de Mura (poble proper a l’àmbit que ens ocupa), també és de fusta d’àlbes, per bé que és anterior a la que analitzem. Esperem, doncs, una nova ocasió per a l’estudi d’aquesta magnífica peça.
Convé advertir que aquesta peça surt fotografiada, fruit d’una errada, en el catàleg de l’exposició “Imago Virginis. Marededeus romàniques de la Garrotxa”, celebrada al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot, del 3 de març a 1’1 d’abril de 1990, núm. 8, en lloc d’un exemplar de Mieres; vegeu el nostre aclariment dins Catalunya Romànica, vol. IV, 1990, pàg. 254.