Resultats de la cerca

Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre   Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI , s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII i, a la mort d’aquest i el seu net Jaume , al seu fill segon Alfons Carles Alfons Carles I

Membre del Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de paleta amb el seu germà Raimon 1974-79, amb Josep M Ferré 1974-79 i novament amb el seu germà 1980, i de pala curta amb Josep Massip 1969, 1971, 1974 i amb Raimon 1975, 1976 S’adjudicà el Campionat d’Espanya de clubs de paleta de cuir amb Raimon 1980 Ha estat campió d’Espanya de frontennis amb Ferré 1980 Fou reserva en el Campionat del Món 1970 en la modalitat de frontennis en què la selecció espanyola quedà segona Es retirà el 1982 i és president de la Federació Catalana de Pilota des del 1985

Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades amb el seu germà Eduard 1962, 1964-70, amb Josep Lluís Pedragosa 1963 i amb Carles Pedragosa 1971, sempre en la posició de saguer També es proclamà campió olímpic a Mèxic 1968, assolí dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats mundials 1962, 1966, 1970 amb el seu germà Jugà com a professional 1972-78 i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes 1978-82, 1990-92 Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota La Unió de Federacions Esportives de…

Senyor de la Morana i Albors Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697 Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III El seu germà, Manuel Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1648 — l’Ametlla del Vallès 1720, fou nomenat bisbe de Vic 1708 pel rei arxiduc Carles III Conservà la diòcesi després de la victòria filipista, però el 1717 en fou desposseït Un altre germà, Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1657 — s XVIII, frare, fou abat del monestir de Camprodon Per les seves…

El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Juntament amb el seu germà Felicià, participà en l’alçament popular que reclamava un major ajut del govern en la defensa de Catalunya contra França Lluità en el setge de Barcelona del 1697 Austriacista, fou fet cavaller de Calatrava en les corts de 1705-06 Defensà Barcelona en els setges del 1706 i de 1713-14, i fou lloctinent del portantveus del governador a les darreres reunions militars abans de la rendició de Barcelona El seu germà Felicià de Saiol i de Quarteroni Barcelona 1646 — 1713, frare, fou membre de la Junta…

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic  Francesc…

S'enfrontà a la ciutat de Nuremberg i hagué de reconèixer les seves exigències d’autonomia Lluità contra Baviera, Bohèmia i el Palatinat L’any 1464 heretà el marcgraviat de Bayreuth-Kulmbach a causa de la mort del seu germà Joan anomenat l' Alquimista El 1470 obtingué la marca i el títol d’elector de Brandenburg per renúncia del seu germà Frederic II Promulgà la Dispositio Achillea 1473, segons la qual la marca i l’electorat passaven indivisos al primogènit mentre els territoris de Francònia es repartien entre els altres fills Abdicà en el seu fill el 1476, però…

Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça Els germans petits es rebellaren contra l’hereu i s’intitularen reis Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla 1043 Gonçal abandonà aleshores el títol de rei fou occit per un cavaller dit Ramon de…

El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales…

Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de…