Resultats de la cerca

Net del pintor Joan Llimona , l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarella, el…

Abans de dedicar-se professionalment a l'espectacle i a la música treballà en oficis diversos L’any 1948 prengué la direcció del que esdevingué el cèlebre restaurant cabaret Chez Patachou, que rebé el suport de Maurice Chevalier, i on començà a cantar en espectacles que atragueren un públic molt nombrós A més d'obtenir un gran èxit com a intèrpret, pel seu local desfilaren tota mena d’artistes de talent i debutants de la cançó francesa, com ara Georges Brassens , Jacques Brel  i Charles Aznavour , entre els més famosos El 1952 debutà en el cinema i el 1955 actuà en French Cancan…

Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada, tanmateix, del…

Filla del banquer Jacques Necker, es casà amb el baró de Stäel-Holstein Creà un saló literari important, que perdurà fins a la seva mort, amb interrupcions, degudes sobretot a la seva inconcreta ideologia política reformadora i vagament progressista i als ràpids canvis polítics de França des de la Revolució Són producte del seu pensament polític De l’influence des passions sur le bonheur des individus et des nations 1796 i Considérations sur la Révolution française 1818 Escriptora illustrada influïda per Voltaire i Rousseau, anà a Alemanya on conegué Goethe i AW Schlegel i a…

Es tracta d’un dels informes més importants del món, amb relació al tema educatiu, i que projecta tota una sèrie de recomanacions amb vista als canvis que tenen lloc al s XXI El document, publicat l’any 1996, porta per títol Educació hi ha un tresor amagat a dins S'estructura en tres parts, una primera descriptiva i prospectiva, una segona de principis i l’última d’orientacions, i cada capítol inclou recomanacions El missatge que conté posa de manifest el valor de l’educació com a factor més important per a la pau i el desenvolupament de les persones i les societats Al mateix temps, es…

Inicià la seva formació el 1505 com a cantant a l’església de l’Annunziata de Florència, on rebé, a més, instrucció particular per part del compositor Bartolomeo degli Organi Fou amic d’Andrea del Sarto, que pintà els retrats de tots dos, juntament amb el de l’arquitecte Il Sansovino, als frescos de l' Adoració dels Mags de l’església de l’Annunziata Entre els seus amics florentins hi havia nombrosos escriptors involucrats en la revolta republicana contra els Mèdici del 1521, i que Layolle acollí a Lió com a refugiats, ciutat en la qual el compositor s’havia establert aquell mateix any,…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit…

Graduat en enginyeria a l’Escola Politècnica de París 1978, es doctorà en matemàtiques a la Universitat Paris-Dauphine 1978 i en economia al Massachusetts Institute of Technology MIT dels EUA el 1981 Posteriorment féu recerca a École Nationale des Ponts et Chaussées  1981-84, i fou professor al MIT 1984-1991 Professor a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, és president de la Fondation Jean-Jacques Laffont – Toulouse School of Economics TSE, director científic de l’Institut d'Economia Industrial IDEI a Tolosa i membre fundador de l'Institute for Advanced Study in Toulouse IAST…

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels…

Filla d’immigrants jueus polonesos de cognom original Bruckner, es graduà en història de l’art Des del 1959 es dedicà a la docència, primer a la Universitat de Reading i posteriorment al Courtauld Institute of Art i a la Universitat de Cambridge Especialitzada en pintura francesa dels segles XVIII-XIX, publicà monografies sobre Jean-Baptiste Greuze, Antoine Watteau i Jacques-Louis David, i assaigs sobre el romanticisme francès The Genius of the Future , 1971 Romanticism and its Discontents , 2000 Es retirà de la carrera docent el 1988 La seva primera novella, A Start in Life ,…