Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el…

Quant a les relacions internacionals, el país va donar suport explícit al règim de Fiji A instàncies del Parlament de Vanuatu, Papua Nova Guinea va adreçar una demanda a les Nacions Unides perquè el Tribunal de Justícia Internacional es pronunciés sobre la sobirania de les províncies indonèsies de Papua i Papua Occidental, que segons l’opinió d’aquesta cambra legislativa s’haurien d’unificar amb Papua Nova Guinea Al maig, van tenir lloc les eleccions presidencials i legislatives a la regió semiautònoma de Bouganville, una fita en el procés de superació del conflicte armat, de la qual va…

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…

Després de llicenciar-se en periodisme, s’establí a París en un exili voluntari 1958 En un principi alternà les professions de pintor i periodista En contrast amb l’abstracció dominant, inicialment adoptà la figuració en una obra marcada per la denúncia del franquisme, motiu pel qual la seva primera exposició a l’Estat espanyol fou prohibida 1963, poc després de presentar la pintura Los cuatro dictadores  a París Aviat el seu expressionisme inicial evolucionà vers un realisme crític que recorre sovint a la manipulació d’imatges, com mostren les sèries Vivir y dejar morir o el fin trágico de…

Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla La complaença en…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba PC Pepón Coromina, Luna Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor i Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Felipe de Paco MUNTATGE Tom Sabin, Ernest Blasi MÚSICA José Manuel Pagán SO Barbara Becker so directe, Paul Zydel INTERPRETACIÓ Zelda Rubinstein Alice, Michael Lerner John, Talia Paul Patrícia, Àngel Jové l’assassí, Clara Pastor Linda, Isabel García Lorca Caroline, Xavier Duran Moe, Elisa Crehuet Ann, Vicent Gil l’inspector, Mingo Ràfols un chicano , Craig Hill el doctor de l’hospital…

Crescut en un món rural, treballà en feines vinculades a l’agricultura, i abandonà els estudis d’aquesta matèria el 1962, que es traslladà a Nova York, on entrà en contacte amb l’ambient artístic i intellectual Fou membre d’un grup de rock uns quants anys i escriví lletres per a cantants com John Cale i Bob Dylan, amb qui també escriví el guió del film Renaldo and Clara 1978 Com a dramaturg es donà a conèixer amb obres de teatre avantguardistes, influïdes per la contracultura Chicago , 1965 Icarus’s Mother , 1967 Operation Sidewinder , 1970, i posteriorment, sense perdre aquests…

Inicià estudis de ciències polítiques a la Universitat de Cambridge, que deixà per la literatura anglesa, en la qual es graduà el 1983 Posteriorment es dedicà al teatre i actuà durant una temporada amb la Royal Shakespeare Company Interpreta sovint personatges insòlits Estigué estretament associada amb el director Derek Jarman, a les ordres del qual actuà, entre d’altres, a The Last of England 1988, Edward II 1991, pel qual fou guardonada al Festival de Venècia i Wittgenstein 1993 El 1992 protagonitzà Orlando , de Sally Potter, paper que li donà una important projecció Seguiren, entre d’…

Graduada per l’Institut d’Art Dramàtic d’Austràlia 1992, s’inicià en el teatre i la televisió, i en poc temps esdevingué una de les actrius més reconegudes del seu país El 1997 debutà en el cinema amb Paradise Road , del director australià Bruce Beresford El paper protagonista a la pellícula  Elizabeth 1998, de Shekhar Kapur de la qual interpretà una seqüela del mateix director l’any 2006 li valgué un Globus d'Or i un premi BAFTA, i la projectà internacionalment, posició que consolidà amb títols posteriors, entre els quals cal destacar la trilogia de  The Lord of the Rings 2001-03, de Peter…

Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…