Resultats de la cerca

Graduat en ciències econòmiquer per la Universitat de Praga el 1969, l'any anterior, que tingué lloc la primavera de Praga, s'afilià al Partit Comunista de Txecoslovàquia, del qual tanmateix fou expulsat l'any 1970 i degradat durant catorze anys com a subaltern d'una organització esportiva El 1984 fou rehabilitat i treballà com a economista en una organització del govern, però en fou expulsat el 1989 per un article crític Durant l'anomenada "Revolució de vellut" que aquest mateix any enfonsà el règim comunista de l'antiga Txecoslovàquia  i donà lloc a una democràcia…

Determinava la devolució de diòcesis i monestirs dependents de la casa d’Àustria i que pel tractat de Passau havien passat a mans luteranes, així com també la paritat de catòlics i protestants quant a l’establiment de la Reforma El feren possible les victòries de JT'Serclaes de Tilly i Avon Wallenstein i significava el retorn a la pau d'Augsburg el canvi de signe en la guerra, degut a la pressió francesa, portà la seva anullació pel tractat de Praga 1635

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac

Després de jugar a l’Slavia de Praga, el Millonarios de Bogotà i el Lens, fitxà pel FC Barcelona el 1952 Actuava tant de mig volant com de defensa i fou jugador blaugrana fins la temporada 1955-56 Disputà 66 partits, marcà 8 gols i es proclamà campió de Lliga i de Copa la campanya 1952-53 La temporada 1956-57 jugà al Comtal, filial barcelonista, a primera divisió Després passà al Biel de Suïssa Fou 5 vegades internacional per Txecoslovàquia

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Estigué al servei de les corts valencianes del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, i del de Gandia, Carles de Borja Compongué La Trulla , ensalada a quatre veus, d’uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà, sobre l’adoració dels pastors a Betlem L’obra fou inclosa en l’edició de Las ensaladas de Flecha Praga 1581 És autor també del refrany català del Cant de la Sibilla , d’un Credo , de motets i villancicos , conservats a la collegiata de Gandia, i collaborà en el Cançoner del duc de Calàbria

Fou professor a Berna, Würzburg, Praga, Zuric i Chicago Formulà clarament una concepció etiopatològica de la medicina en la seva obra Allgemeine Pathologie 1887-89, on presentà les malalties infeccioses com el resultat d’una lluita entre dos éssers vius el microbi i la cèllula Féu treballs sobre les infeccions traumàtiques, la pancreatitis hemorràgica, la producció experimental de la tuberculosi d’origen boví, la inoculació de la sífilis als antropoides, etc Descobridor del bacil de la diftèria, ha estat considerat un dels fundadors de la bacteriologia mèdica, juntament amb…

Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Kaspar Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare Durant algun temps estigué sota el patronatge de Christoph Fugger, de qui fou organista de cambra També fou organista a la cort dels Hohenzollern a Hechingen entre el 1597 i el 1601, i més tard, a la cort imperial de Rodolf II a Praga Escriví un llibre de madrigals a sis veus, publicat a Nuremberg el 1600, música vocal religiosa i algunes composicions per a tecla Participà també en diversos negocis miners

És un dels capdavanters de la música moderna txeca La seva obra comprèn dues èpoques abans i després de la mort de Dvořák, pare de la seva dona A la primera pertany un Quartet de corda 1896, una Simfonia 1898, el poema simfònic Praga 1904, etc, totes molt influïdes per Dvořák A partir del 1904 treballà en un estil propi per expressar les grans qüestions de la vida i la mort són fruit d’aquest temps obres com Asraël 1905-06, Zrani 1913-17, Epíleg 1920-32, etc