Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
guerres de Religió
Història
Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
Les més importants són les que tingueren lloc a França segle XVI i a Alemanya segle XVII guerra dels Trenta Anys A França, el conjunt de conflictes bèllics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes hugonot duraren del 1562 al 1598 La política tolerant de Caterina de Mèdici, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, provocà la reacció dels catòlics, dirigits pel duc Francesc de Guisa, que iniciaren la guerra civil amb la matança de la comunitat hugonot de Vassy 1562 Els hugonots foren dirigits per Lluís I de Borbó-Condé i per l’almirall Gaspard de Coligny Mort Francesc de Guisa…
Roger de Montcada i de Lloria
Història
Magnat i camarlenc reial.
Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…
Torre de Vaqueró (Llo)
Art romànic
Situació Torre de guaita situada sobre un penyal al nord del poble i el castell de Llo ECSA A Roura Torre de guaita situada sobre una roca al nord del castell de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 39” N - Long 2° 5’ 41” E Si seguim la carretera que va de Llo a Eina, abans de deixar la població de Llo, hem de girar a la dreta Podrem deixar l’automòbil sota la torre, a la qual es puja per un corriol en pocs minuts JBM-LICS-JCR-ERR Torre Torre de planta quadrada Només han conservat les façanes sud i est i una bona part de la nord A l’interior, els costats fan 3,5 m de llarg El…
Mas d’Iscle (Montferrer i Castellbò)
Vista del conjunt d’aquest mas, antiga casa forta situada en un dels accessos de la vall de Castellbò ECSA – A Villaró Situació Es troba damunt d’una roca, a la mateixa carena de la Torre dels Moros, baixant cap a Aravell Mapa 34–10215 Situació 31TGC660925 Per arribar al Mas d’Iscle s’ha de prendre la pista que puja directament d’Aravell al mas És l’única casa que es troba pel camí, a un parell de quilòmetres del poble Història No hi ha referències documentals sobre els orígens del Mas d’Iscle, que apareix al Spill… com a mas dependent directament de la vila de Castellbò Per les…
Els podicipediformes: cabussons
Els cabussons són, com indica el seu nom genèric, molt bons cabussadors, i exclusivament aquàtics La manca de cua i la morfologia del bec, caràcters que s’aprecien en aquest cabusset en plomatge hivernal Podiceps ruficollis , els diferencia dels ànecs Xavier Ferrer Els podicipediformes Podicipediformes són molt semblants en la forma, però més petits que les calàbries, amb les quals no es relacionen evolutivament la diferència més visible entre ambdós ordres la trobarem a les potes, palmades les de les calàbries i lobulades les dels cabussons Els cabussons són exclusivament aquàtics i…
Castell Serradillo (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda…
ducat d’Orleans
Història
Territori francès segregat de la corona reial i erigit el 1344 sobre l’antic comtat carolingi d’Orleans (possessió dels robertins o capets des del segle X), pel rei Felip VI, per al seu fill Felip I d’Orleans, mort sense fills el 1375.
Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà…
martinet

Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que…
Mèdici
Música
Família italiana de mecenes artístics.
Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles musicals a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina