Els cabussons són, com indica el seu nom genèric, molt bons cabussadors, i exclusivament aquàtics. La manca de cua i la morfologia del bec, caràcters que s’aprecien en aquest cabusset en plomatge hivernal (Podiceps ruficollis), els diferencia dels ànecs.
Xavier Ferrer.
Els podicipediformes (Podicipediformes) són molt semblants en la forma, però més petits que les calàbries, amb les quals no es relacionen evolutivament; la diferència més visible entre ambdós ordres la trobarem a les potes, palmades les de les calàbries i lobulades les dels cabussons.
Els cabussons són exclusivament aquàtics i cerquen l’aliment —peixets, invertebrats, etc.— per sota l’aigua, tot i no afonar-se tan profundament i tenir menys resistència a la immersió que les espècies de l’ordre precedent. També tenen la facultat —que empren en cas de perill— de nedar amb el cos submergit, aflorant només el cap. Els costa d’emprendre el vol, que consisteix en un batement enèrgic i ràpid, suficient, però, perquè algunes espècies emprenguin llargues migracions. Tanmateix, l’ordre presenta la tendència a l’atròfia de la capacitat de volar, com s’ha esdevingut en alguna espècie exòtica. Els plomatges de noces dels cabussons són molt destacats i, àdhuc, extraordinaris en algunes espècies, com ho són també els espectaculars ritus de l’aparellament. Basteixen amb plantes aquàtiques un curiós niu flotant que, subjectat als joncs o a les canyes, segueix les oscil·lacions del nivell de l’aigua, la qual cosa evita la pèrdua de la posta si aquell puja. Un tret molt singular d’aquests ocells és el d’empassar-se plomes pròpies, fet que s’interpreta com un ajut a la digestió o un filtratge d’espines dels peixos que ingereixen.
Els cabussons formen un ordre molt homogeni, ja que consta d’una única família amb unes 20 espècies, la major part de les quals s’integren en el gènere Podiceps. Són de distribució cosmopolita, i a les terres catalanes se n’assenyala la presència de 5 espècies. Talment com s’esdevé amb les calàbries, s’han trobat restes fòssils de cabussons que acrediten la gran antiguitat de l’ordre.