Resultats de la cerca

Graduat en química per la Universitat de Minnesota i màster en medicina per la Universitat de Yale Després d'exercir com a internista resident a la Washington University School of Medicine de Saint Louis, a mitjan anys vuitanta s'incorporà a l'equip de recerca de Robert Lefkowitz de la universitat de Duke En 1987-2003 fou investigador al Howard Hughes Medical Institute Des del 1989 desenvolupa la seva carrera científica i docent a la universitat de Stanford L'any 2009 fundà l'empresa biomèdica ConfometRx La seva aportació principal és el descobriment de l'estructura dels receptors adrenèrgics…

En fou l’impulsor principal el seu president actual, Francesc Abel i Fabre, doctor en medicina, especialista en obstetrícia i ginecologia i llicenciat en filosofia i teologia L’IBB estigué adscrit a la Facultat de Teologia de Catalunya fins el 1984, que es constituí en fundació privada, i l’any 2000 en institut universitari adscrit a la Universitat Ramon Llull Els seus objectius són la recerca i el diàleg per a l’aportació d’elements que contribueixin a donar respostes als dilemes plantejats per les aplicacions de la medecina moderna i les ciències i tecnologies de la salut en general, com…

Catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València des del 1993 i promotor i director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València des de la seva fundació l’any 2000 Els seus treballs de recerca se centren en la nanociència molecular i, més concretament, en el magnetisme molecular i els materials moleculars funcionals Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Investigación Cientificotécnica Rey Juan Carlos I 1997, el premi Rei Jaume I d’investigació en noves tecnologies 2003 i la Medalla d’Or de la Real Sociedad Española de Química 2009 També ha…

Graduat el 1971 en física a la Universitat de Baroda Índia, es doctorà el 1976 a la Universitat d’Ohio En 1976-78 feu estudis de biologia de postgrau a la Universitat de Califòrnia de San Diego i de 1978 a 1982 recerca postdoctoral a la Universitat de Yale Després d’un any a l’Oak Ridge National Laboratory Tennessee, el 1983 s’incorporà com a biofísic al Brookhaven National Laboratory Nova York, d’on el 1995 passà al departament departament de bioquímica de la Universitat de Utah, on fou professor de bioquímica i biologia molecular El 1999 s’incorporà com a cap d’investigacions…

Graduat en biologia cellular el 1972 per la Universitat McGill de Montreal Canada i doctorat a la Universitat de Cornell EUA el 1977, on fins el 1979 fou investigador associat, aquest any s’incorporà com a professor adjunt a la Harvard Medical School, on du a terme recerca i exerceix la docència en biologia molecular, genètica i oncologia, i del qual des del 1988 és catedràtic del departament de genètica Des del 1984 du a terme també recerca com a biòleg molecular a l’Hospital General de Massachusetts, i des del 1998 al Howard Hughes Medical Institute Les seves aportacions sobre…

Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis…

Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la música de…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies londinenques, últimes incursions…