Resultats de la cerca

La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo Venècia, 1578 L…

Així, sovint es poden activar les despeses financeres associades a la construcció d’un immobilitzat, i també les despeses d’investigació i desenvolupament, els traspassos i les despeses de primer establiment Aquestes despeses s’amortitzen en exercicis posteriors

La seva vida és poc coneguda L’any 1566 el capítol de la catedral valenciana el retribuí pels seus treballs i lloà la seva habilitat com a organista Tenia al seu càrrec els nens cantors de la catedral Algunes de les seves obres s’han conservat a l’arxiu musical de la seu de València Destaca el responsori de Setmana Santa Caligaverunt oculi mei A la Biblioteca de Catalunya hi ha també una composició seva a sis veus sense títol ni text

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…

Hom li coneix quatre plafons dispersos Dos, dels quals li ve el nom, representen la Missa de sant Gil i Sant Gil protegint la cérvola National Gallery de Londres Els altres dos representen Sant Remigi batejant Clodoveu i Sant Remigi beneint el poble de París National Gallery de Washington Aquestes peces són interessants no sols estilísticament, sinó també per la descripció detallística i real dels edificis on el pintor situa les seves obres i que li són contemporanis Hom li atribueix el retrat de Felip IV de França collecció Reinhart, Winterthur

L’any 1603 contractà la pintura del retaule de Cabrera que havia de fer el fuster de Vic, Montserrat Santmartí

Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona…

Ha estat professor de la seva especialitat a l’escola Massana Des del 1972 presideix l’ADG-FAD Ha obtingut diversos premis Laus

Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’esòfag No té…

Acció del Crèdit del Foment de Gràcia, 1887 Es va constituir a Gràcia l’11 d’octubre de 1883 Era un banc amb tots els ets i uts, al servei d’aquella vila, amb plena autonomia municipal El seu domicili era al carrer de l’Or, número 46 El seu capital inicial sembla que fou de 2 milions de pessetes, però el 1887, quatre anys després de la seva constitució es va rebaixar al que s’havia realment desemborsat, que eren 500 000 pessetes Hi havia en circulació 4 000 accions de 125 pessetes de capital nominal El banc va publicar balanços i va repartir modestos beneficis fins a la fi del segle XIX Aviat…