Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…
,
Guillem de la Granada
Història
Noble.
Castlà del castell de la Granada, fou un dels grans consellers d’Alfons el Cast i Pere el Catòlic, de qui arribà a ser un dels administradors La seva signatura figura en el testament del rei Alfons el Cast, i també en una gran quantitat de privilegis i diplomes reials a favor del monestir de Poblet i de la catedral de Tortosa L’any 1195 permutà el Mas Cortei, de la seva propietat, per la meitat del puig del Mal Consell, del bisbat de Sant Cugat del Vallès, per a la construcció d’un nou castell a la Granada, les restes del qual encara existeixen
les Torres

L’antic veïnat de les Torres, a l’esquerra del Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situat al marge esquerre del Segre.
Originàriament era format per la Torre del Cap , la del Peu i la del Mig Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l’Olla i Segalers
Santa Maria dels Horts

Església de Santa Maria dels Horts de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a l’E de la vila, edificada abans del segle X.
Fontanet

Caseria al llogaret de Fontanet, al municipi de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Enclavament
Enclavament del municipi de Cabó (Alt Urgell), dins el d’Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.
Hi ha el mas de Fontanet, amb les restes de la capella de Sant Martí
monestir de Cadins

Antiga església del monestir de Sant Feliu de Cadins a Cabanes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i antic priorat ( Sant Feliu de Cadins
) de monges cistercenques, situat prop de Cabanes (Alt Empordà).
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu En resta l’església final del s XIII, de planta de creu llatina, i altres dependències El 1492 les monges es traslladaren al monestir del Mercadal , a Girona
Creixell

El poble de Creixell, prop de la riera d’Alguema (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Borrassà (Alt Empordà), al SE del centre del municipi, a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
L’església actual construïda el 1779 és santuari de la Mare de Déu de Creixell , imatge d’alabastre policromat del segle XV No hi ha restes ni de la capella anterior ni de la força o castell de Creixell el castell era com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d’Empúries El 1276 l’infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós el 1392 els Sagarriga que ja havien comprat Pontós el 1381 adquiriren del rei Creixell i Borrassà Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós,…
Sant Martí Sadevesa

Església de l’antic poble de Sant Martí Sadevesa Terrassola i Lavit (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès), situat al SW del terme.
L’església de Sant Martí existia ja el 1149 i consta com a sufragània de la de Sant Marçal de Terrassola des del 1413
Rafael Mir i Deàs
Comunicació
Publicista i viticultor.
Es destacà en la lluita contra la filloxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana , premiat a Barcelona aquell any, i collaborà en les publicacions L’Art del Pagès , La Veu de Catalunya i El Cultivador Moderno , que fundà Marc Mir i Capella
anxova

Anxoves de l’Escala (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Alimentació
Seitó adobat amb sal.
Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són consumides en forma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina