Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
El que cal saber de les varices
Patologia humana
Les varices són dilatacions persistents de les venes que discorren per la superfície dels membres inferiors, que habitualment adquireixen un aspecte tortuós i un color blavenc o negrós Les varices constitueixen un trastorn molt freqüent i, en la majoria dels casos, són causades per una fallada en les vàlvules venoses, a conseqüència de la qual la sang tendeix a acumular-se a l’interior de les venes D’altres circumstàncies que n’afavoreixen l’aparició o la progressió són l’embaràs, l’obesitat, les estones llargues i quotidianes de romandre drets, i els processos obstructius de les venes dels…
Sant Martí de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de l’església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, un edifici molt tapat per construccions posteriors M Anglada L’antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles es troba situada uns 100 m a llevant de can Portavella, al peu de la serra de Vinyoles pel vessant de migjorn i a 1,200 km en línia recta del santuari de Santa Margarida, a uns 1,020 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG288659 S’hi accedeix por un trencall de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll, que es troba vora la parada d’autobusos de la Ferreria, a mà dreta, al punt…
Piga i nevus
Patologia humana
Definició Nevus és la denominació genèrica de qualsevol trastorn circumscrit del desenvolupament de la pell que genera una màcula o una tumoració persistent Normalment són congènits, però també poden aparèixer al llarg de la vida Aquesta denominació inclou diversos trastorns cutanis, però, si hom no hi especifica res més, el terme és utilitzat per a fer referència als més habituals, els nevus pigmentaris El nevus pigmentari consisteix en un augment localitzat de la pigmentació cutània per una acumulació anormal de melanòcits o de nevòcits Entre els diversos tipus de nevus pigmentaris, el més…
Basílica de Santa Maria de Roses (Alt Empordà)
La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar algunes…
cloroma
Patologia humana
Tumor de color verdós que pot aparèixer en la pell, en les òrbites oculars o en altres teixits, en el curs d’una leucèmia granulocítica, com a expressió de la infiltració localitzada de la malaltia; la coloració verdosa és deguda a la presència de mieloperoxidasa.
La Revista Blanca
Publicacions periòdiques
Revista de sociologia, ciència i art que feren aparèixer Joan Montseny (Federico Urales), Teresa Mañé (Soledad Gustavo) i Frederica Montseny a Barcelona (1 de juny de 1923 a 15 d’agost de 1936), primer quinzenal i a partir del 15 de novembre de 1933, setmanal.
Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una regular…
literatura persa
Literatura
Literatura conreada en llengua persa en els diversos períodes de la seva història.
Constitueix una de les literatures clàssiques més importants De l’època dels aquemènides segle VIII hom conserva algunes inscripcions cuneïformes que constitueixen l’únic testimoni de l’antic persa Més tard segle III, en temps dels sassànides, foren reunits els diversos llibres de l'Avesta zoroastrià, en un dialecte oriental Foren recopilats també els diversos himnes Gatha escrits en un dialecte més antic A la mateixa època comença a aparèixer la literatura pahlavī, escrita en persa mitjà, que comprèn les traduccions de l’ Avesta i d’altres obres del mazdaisme, sobretot el Dênkart ‘Tradicions…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…
audició

Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina