Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
trust
Economia
Agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli.
En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova holding, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini Aquesta operació, que sovint és un canvi d’accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d’empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust El terme és aplicat en general a tot conjunt d’empreses que tinguin un…
basílica
Arquitectura
Cristianisme
Església notable per la seva antiguitat, etc, i que frueix de certs privilegis.
El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià, importants per llur…
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory…
hemiòlia
Música
Terme adaptat del grec hemiolios, ’un i mig’ (en llatí, sesquialtera), que en la teoria de la música s’aplica a conceptes on intervé la proporció 3:2.
L del Milà i Eixarc El Maestro , Pavana VI © Fototecacat/ Jesús Alises En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior- Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante , com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases L’ús del terme hemiòlia, aplicat en…
harmonie
Música
Especialment a Alemanya i França, terme utilitzat per a referir-se tant als instruments de vent en general com a una banda formada per aquests.
Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de…
transcripció
Música
Escriptura d’una peça de música per a un instrument o una formació diferents d’aquells per als quals fou ideada, o bé transposició d’una composició, en sentit ascendent o descendent, per a facilitar la seva interpretació per un instrument o cantant determinats.
La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda…
impost
Economia
Dret fiscal
Tribut exigit, sense contraprestació específica, sobre negocis, actes o fets de naturalesa econòmica o jurídica que manifesten una capacitat econòmica del subjecte fiscal.
Hom distingeix entre imposts directes , que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes , que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis Els principals imposts directes a l’Estat espanyol són l' impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu l' impost sobre societats , que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l’IRPF l' impost sobre el patrimoni , aplicat sobre els béns que…
quocient intel·lectual
Psicologia
Xifra que representa la intel·ligència i que és obtinguda mitjançant la divisió entre l’edat mental d’un individu (aconseguida per mitjà de determinats tests d’intel·ligència) i la seva edat cronològica, multiplicada per cent.
El concepte fou introduït per WLStern l’any 1912 i adaptat per LTerman a la revisió de l’escala de Binet-Simon Aplicat als adults, però, Wechsler el definí com la proporció entre la intelligència, detectada per un determinat tipus de tests, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i al seu grup social Aquesta relació té una extensa gamma de valors hom considera 100 el punt mitjà, per sota de 70 com de deficiència intellectual, i una intelligència superior per sobre de 130 Té un valor relatiu, puix que els patrons utilitzats són molt variablesS'observa que el quocient intellectual s’…
siamès | siamesa

Siameses
© Vall d'Hebron
Patologia humana
Dit dels germans bessons units l’un amb l’altre per alguna part del cos que poden compartir.
Originàriament, el mot fou aplicat als bessons Eng i Chang, nascuts a Siam, monstre toracòpag, que visqué seixanta-tres anys 1811-74, casat amb dues germanes i pare de vint-i-dos fills, i que a mitjan s XIX fou exposat a la curiositat del públic europeu Aquests monstres reben denominacions diferents segons el lloc de conjunció dels cossos sincèfals , quan tenen un únic cap craniòpags , quan tenen dos caps, bé que adherits diprosops , quan tenen un únic cap, però amb dues cares oposades isquiòpags , units per la pelvis toracòpags , units pel tòrax, etc La possibilitat d’una…
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi personal segons les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina