Resultats de la cerca
Es mostren 2749 resultats
Tod Williams
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Estudià a les universitats de Princeton i Cambridge als Estats Units, i fou professor a la Cooper Union de Nova York durant els anys 1974-89 Treballà al despatx de Richard Meier del 1967 al 1973, i després s’establí pel seu compte El 1986 s’associà amb Billie Tsein La seva obra suposa una actualització dels mites de la tradició nord-americana, especialment de FLlWright El rebuig de les tipologies existents, l’atenció pel detall, l’interès per l’experimentació espacial i el gust en l’ús del color i la textura es fan palesos en els seus edificis, entre els quals destaquen un…
Marc Recha i Batallé

Marc Recha i Batallé
© Dies d’agost
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…
Nature

Exemplar de la revista Nature (24 de gener de 2008)
Revista científica britànica fundada el 1869 pertanyent al grup Macmillan
.
En la fundació hi tingueren una gran importància l’empresari editorial Alexander MacMillan, l’astrònom Norman Lockyer , primer editor de la revista, i Thomas Henry Huxley , els quals maldaren per convertir-la en un instrument de comunicació científica per al públic no professional i alhora que superés els cercles aleshores molt restringits dels especialistes De periodicitat setmanal, ha esdevingut una referència mundial en diversos camps de les ciències naturals Pels articles publicats, curosament avaluats per un comitè editorial científicament qualificat, és una de les publicacions…
blènnids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes petites, bentòniques, de les aigües marines costaneres, salabroses i dolces.
Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es mouen…
Stevan Stojanovic Mokranjac
Música
Compositor serbi.
Feu els estudis musicals a Munic amb J Rheinberger i E Sachs, i després els perfeccionà a Roma, amb Parisotti, i a Leipzig, amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1887 fins a la seva mort dirigí a Belgrad la Societat Coral Impulsà la creació de l’Escola Musical Sèrbia, que avui duu el seu nom Com a etnomusicòleg, compilà nombroses melodies populars, sobretot de Macedònia i també de Kosovo i Montenegro És tingut per un dels màxims exponents de la música sèrbia per la seva contribució a l’establiment d’un llenguatge nacional específic, de base folklòrica, però alhora de formes clàssiques en l’ús…
Arne Nordheim
Música
Compositor noruec.
Es formà al Conservatori d’Oslo en les disciplines de teoria, piano i orgue i, parallelament, rebé lliçons de composició de mestres com V Holmboe Exercí la crítica musical en la revista Dagbladet d’Oslo del 1960 al 1968 Iniciat en el món de la composició a través de la música de cambra -amb obres com el quartet de corda Epigram 1955-, en el seu llenguatge abandonà les influències de B Bartók per a endinsar-se en la atonalitat El 1962, l’Òpera Estatal Noruega li encarregà un ballet i també compongué Katharsis , obra en la qual usà per primera vegada mitjans electrònics Precisament la música…
Géza Frid
Música
Compositor i pianista holandès d’origen hongarès.
Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare i el 1910 donà el seu primer concert Entre el 1912 i el 1924 estudià amb Z Kodály i B Bartók a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A partir del 1924 començà una sèrie de gires concertístiques que el portaren per diversos països de l’Europa oriental El 1929 es traslladà a Amsterdam, i el 1948 obtingué la nacionalitat holandesa Home polifacètic, a més de compositor i pianista fou pedagog, director d’orquestra i crític Entre el 1964 i el 1969 fou professor al Conservatori de Música d’Utrecht Com a pianista fou molt reconegut per les…
Ole Mork Sandvik
Música
Musicòleg noruec.
Estudià teologia, disciplina en la qual es graduà el 1902, i música amb el seu pare, Paul Sandvik, i el violinista Gudbrand Bohn Professor a l’Escola Hegdehaugen 1913-45 i al Seminari per la Teologia Pràctica de la Universitat d’Oslo 1916-45, fou dels primers que impartiren cursos regulars de música en aquesta universitat 1937-39, on després de la Segona Guerra Mundial creà la facultat de música Centrà la seva investigació en la música popular noruega i en la música religiosa Es doctorà a la Universitat d’Oslo amb l’estudi Norsk folkemusikk saerlig Østlandsmusikken 'Música popular noruega,…
Gioseffo Guami
Música
Organista i compositor italià.
Entre el 1561 i el 1568 fou deixeble d’A Willaert com a cantant a Sant Marc de Venècia, i des del 1568 fins al 1579, primer organista i director musical a la cort del duc Albert V de Baviera a Munic Durant el període comprès entre el 1570 i el 1574 estigué a Itàlia, on conegué Roland de Lassus Aquest darrer any fou nomenat organista a Sant Miquel de Lucca, però no prengué possessió del càrrec fins el 1579 El 1585 estigué al servei del príncep Gian Andrea Doria a Gènova Tornà a Lucca el 1587, i l’any següent fou nomenat organista a Sant Marc de Venècia El 1591 retornà a Lucca, on fou organista…
Bartholomäus Gesius
Música
Compositor alemany.
Estudià teologia a la Universitat de Frankfurt de l’Oder del 1575 fins cap al 1580, bé que amb alguna interrupció Possiblement també passà per la Universitat de Wittenberg El 1582 era cantor a Müncheberg Més tard entrà al servei del Freiherr Hans Georg von Schönaich, del qual musicà alguns textos poètics Després de tornar a Wittenberg per verificar l’edició d’algunes de les seves obres obtingué el càrrec de cantor de la Marienkirche de Frankfurt, on es mantingué fins al final de la seva vida Fou un dels cultivadors de l’humanisme reformista alemany dels segles XVI i XVII La seva obra musical…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina