Resultats de la cerca

Migcampista que jugà al Futbol Club Barcelona 1950-54, l’Oviedo 1954-58, el Cadis 1958-59 i el Centre d’Esports Sabadell 1959-61 Guanyà dues Lligues 1952,1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953,dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Seguí jugant en equips de tercera divisió, com el Club de Futbol Badalona 1961-62, la Unió Esportiva Figueres 1962-63 i la Unió Esportiva de Sants 1963-64, on es retirà Des de llavors entrenà equips de divisions inferiors i de categories juvenils com la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Barcelona Atlètic, el…

Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del Comitè…

Jugà amb el Club Natació Atlètic-Barceloneta a la divisió d’honor espanyola des de la temporada 2006-07, equip amb el qual guanyà sis Lligues 2007-12, dues Copes del Rei 2009, 2010 i cinc Supercopes d’Espanya 2007-11 Posteriorment jugà a la lliga brasilera amb el Botafogo, el Fluminense i el Pinheiros Després fitxà per l’equip hongarès del Vasas SC 2015-16 i, des de la temporada 2016-17, passà al romanès Steaua de Bucarest L’any 2010 es nacionalitzà brasiler gràcies a la doble nacionalitat, espanyola i brasilera, del seu pare, el també waterpolista Manolo Delgado Ollo Des del 2013 formà part…

Fou organitzada per la Federació Catalana de Rugby i alguns clubs de la Catalunya del Nord i de la regió d’Occitània afiliats a la federació francesa La primera edició la disputaren la UE Santboiana, el CN Barcelona, el Picadero, el Racing Club Pézillanais, la Jeunesse Sportive Lliberiènne, l’ASS Pradéenne i el Cabestany Olympique A la final, al camp de la Fuixarda, la Santboiana vencé l’equip de Prada L’equip de Sant Boi també fou el campió de la segona edició 1961 El torneig oferí la possibilitat de veure jugar a Catalunya grans equips del Rosselló, com ara la USAP de Perpinyà, que fou…

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1951-56 després d’haver jugat a l’Atlètic Saragossa i a l’Osca Interior esquerre, formà part de la mítica davantera de les Cinc Copes, al costat de Basora, César, Kubala i Manchón Disputà 96 partits i marcà 51 gols Guanyà dues Lligues 1952, 1953, dues Copes del Generalísimo 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 La temporada 1952-53 jugà en tots el partits de Lliga i fou el segon màxim golejador del torneig amb 22 gols, només superat per Zarra A mitjan temporada 1955-56 fou cedit al Lleida, juntament amb els seus companys Basora i Gonzalvo III, però poc després…

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’arbitratge Rebé la…

Membre del Club Femení i d’Esports, fou una de les esportistes més completes d’abans de la Guerra Civil Espanyola, perquè també practicà l’hoquei sobre herba, la natació i especialment el bàsquet En aquesta modalitat allargà la seva trajectòria fins més enllà dels trenta anys, i acabà competint amb el Futbol Club Barcelona En el seu palmarès atlètic destaquen els títols catalans de 80 m 1931, 1932, 1933, 150 m 1932, 300 m 1933 i salt d’alçada 1931, 1932, 1933, la seva especialitat Establí diversos rècords de 50 m, 60 m, 80 m, 150 m i 300 m, de salt d’alçada i de llargada, a més del relleu de…

Format al Club Natación Ondarreta d’Alcorcón, el 1993 vingué a Catalunya i jugà tres temporades amb el Club Natació Barcelona Fitxà pel Real Canoe Natación Club de Madrid, on romangué fins el 2001 Aleshores s’enrolà al Club Natació Atlètic-Barceloneta fins el 2004 Al llarg de la seva carrera guanyà cinc Lligues de la divisió d’honor 1995, 1996, 1999, 2000, 2003 i tres Copes del Rei 1995, 1996, 2004 En el període 1992-2004 fou 243 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual assolí dos Campionats del Món 1998, 2001 i el títol olímpic als Jocs d’Atlanta 1996 Té la medalla de…

Membre del Club Natació Barceloneta, formà part de l’equip que l’any 1969 es proclamà campió de Catalunya després de vèncer el CN Barcelona i trencar així els seus seixanta-dos anys d’hegemonia També fou campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1973, 1974 Estudià periodisme, i un cop retirat com a jugador professional, treballà en diversos mitjans, com el diari Sport i Televisió Espanyola 1976-2007, on fou director del programa Estadio 2  1984-2007 Des de l’any 2007 estigué vinculat a les directives del CN Atlètic-Barceloneta i de la Federació Catalana de Natació De la…

S’inicià l’any 1922 a l’Avenç del Sport, refundat després en la Unió Esportiva Sant Andreu, i en la campanya 1926-27 s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol Jugà en aquest equip durant deu temporades 1926-36 en la posició de mig centre Fou campió de Copa 1929 i jugà 147 partits en les primeres edicions de la Lliga, en què marcà 17 gols Després de la Guerra Civil continuà la seva trajectòria al Girona 1939-40, al Múrcia 1940-42 i l’Alcoià 1942-43 Com a entrenador dirigí l’Espanyol 1942-43, el Sabadell 1943-45, el Betis, el Melilla, l’Atlètic Balears, el Club Esportiu Europa 1955-57, l’…