Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
punyidor
Tecnologia
Barra de fusta d’uns dos metres de llarg emprada pels adobers per a acompanyar les peces dins els clots i pitjar-les.
cadell
Oficis manuals
Petita barra que, en els molins de vent, assegurava la caiguda contínua del gra pel seu copejament sobre el canalet o la tremuja.
Era dotat d’un moviment de trepidació motivat per l’acció de la mola damunt un dels seus extrems
laminar
Química
Tecnologia
Sotmetre (un material plàstic) a una deformació entre dos cilindres o més, per tal d’obtenir un perfil determinat (làmina, tub, barra, etc).
trapezi
Gimnàstica
Aparell per a fer exercicis de gimnàstica o d’acrobàcia que consisteix en una barra horitzontal suspesa pels caps per dues cordes paral·leles.
En acrobàcia n'hi ha diverses modalitats, entre les quals es destaquen el trapezi doble , conjunt de dos trapezis horitzontals parallels o en línia damunt els quals dos acròbates executen exercicis simultanis, i el trapezi volant , sostingut amb cordes molt llargues, vers el qual es llança un acròbata des d’una plataforma per agafar-se sia a les mans d’un altre acròbata en posició invertida sobre un aparell anomenat cadira, sia en un altre trapezi, en l’anomenat salt de bastó a bastó, força més rar i difícil Els exercicis en el trapezi volant són anomenats passos,…
clavilla
Transports
Petita barra de ferro, bronze o fusta que, posada en un dels forats d’un claviller, serveix per a fermar-hi un cap.
cordal
Música
En certs instruments cordòfons composts, barra de fusta situada a la part inferior de la caixa de ressonància on van fixades les cordes.
Els instruments amb cordal formen una família independent dins el grup dels llaüts Aquesta família comprèn, al seu torn, els diferents tipus de violes d’una banda, i la classe dels violins de l’altra, en la qual hom inclou el contrabaix, el violoncel i el mateix violí, entre d’altres
politja alta
Esport
Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un seient, dos rodets situats a l’extrem anterior per sobre del seient, una barra situada a l’extrem superior i un sistema de politges que permet la transmissió de moviment a un conjunt de pesos units a la barra.
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron…
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…