Resultats de la cerca

Amb Miquel com a representant i sota la direcció artística de Josep, compositor que ben aviat mostrà gran destresa i aconseguí notables èxits, la formació assolí un important nivell i prestigi El 1902 obtingué, ex aequo amb La Principal de la Bisbal, la Medalla d’Honor al concurs de cobles de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1914 acompanyà l’Orfeó Català en una gira per París i Londres El 1915 prengué el relleu en la direcció Josep Blanch i Reynald Enric Morera establí durant les primeres dècades del segle una especial vinculació amb aquesta cobla, amb la qual estrenà moltes sardanes La…

Fou alumne d’André Navarra violoncel, Jean Hubeau i Joseph Calvet música de cambra al Conservatori de París, on obtingué els diplomes corresponents els anys 1965 i 1966 El 1968 fundà, amb el violinista Jean-Pierre Wallez, l’Ensemble Instrumental de França Formà part de l’orquestra de l’Òpera de París des del 1969 i, posteriorment, de l’Orquestra Nacional de França, de la qual fou violoncel solista 1978-87 Des del 1988 és professor de violoncel del Conservatori de París Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra, membre del Quartet Via Nova 1971-78 i del Nou Trio Pasquier Jean-Pierre…

Graduat en dret per la Universitat Sergio Arboleda, posteriorment cursà un màster de gerència pública a la Universitat de Georgetown Estats Units Ocupà diversos càrrecs en organismes oficials i internacionals consultor a la Corporación Andina de Fomento 1999, assessor del Ministeri d’Hisenda durant el govern d’Andrés Pastrana, i els anys 2001-13 treballà al Banco Interamericano de Desarrollo BID, a Washington, on cobrí les àrees de Colòmbia i el Perú Assessor internacional del president Álvaro Uribe , fou delegat a l’ONU En tornar al seu país fou elegit senador en la llista del Centro…

Estudià música a Londres i amplià la seva formació a París amb J de Reszke Debutà en el Festival Mozart de Montecarlo el 1906, el mateix any en què fou escollida per C Debussy per a unes funcions de Pelléas et Mélisande a l’Òpera Còmica de París Cantà la mateixa òpera a Londres, ciutat on, amb T Beecham al capdavant de l’orquestra, també destacà en títols de WA Mozart i G Puccini El 1923 participà en l’estrena de The Perfect Fool , de G Holst, al Covent Garden i cantà amb gran èxit als Estats Units, especialment a Chicago i Boston Durant el període d’entreguerres actuà en…

Llicenciat en dret per ESADE Universitat Ramon Llull, cursà també estudis d’humanitats a la mateixa universitat Secretari judicial de la batllia andorrana del 2004 al 2008, aquest any fou nomenat secretari del Tribunal Superior de Justícia L’any 2011, amb l’elecció d’ Antoni Martí  com a cap de Govern, entrà en l’executiu andorrà com a secretari d’estat de Justícia, i el 2012 fou nomenat ministre de Justícia i Interior Juntament amb aquest càrrec, el 2016 assumí el Ministeri d’Afers Socials Cap de llista de Demòcrates per Andorra  DA en les eleccions al Consell General del 7 d’abril de 2019,…

Estudià a L’viv amb K Mikuli, i després ho feu a Viena, amb F Krenn i IJ Paderewski 1882-85, i a Leipzig, amb S Jadassohn Ensenyà a l’escola de L Marek, a L’viv, i posteriorment, al conservatori de la ciutat 1887-1914 També estigué al capdavant del Teatre de l’Òpera Del 1914 al 1918 dirigí una escola musical per a refugiats polonesos a Viena El 1919 s’establí a Varsòvia, on també impartí classes al conservatori 1920-28 El 1924 fundà la Societat de Compositors i Crítics Polonesos La seva música és de transició, explota les fórmules a l’ús i no aporta innovacions Receptiu a les…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a compositors com B Bartók i Z…

Nét del compositor Eduard Strauss i nebot de Johann Strauss fill, començà la seva carrera exercint d’acompanyant de classes de cant a Viena, primer a l’Escola Auer-Weissgerber i després, entre el 1946 i el 1956, a la classe d’Alfred Jerger al conservatori Debutà com a director d’orquestra a la capital austríaca el 1949, i aviat destacà com a expert intèrpret de les obres de la seva família, de WA Mozart i de F Schubert, que el feren molt popular i el portaren de gira per tot Europa i Àsia En 1956-67 dirigí l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i el 1966 fundà l’Orquestra Johann Strauss de Viena,…

Estudià a Praga amb Z Fibich Durant la seva joventut treballà com a pianista a la seva ciutat natal i, a partir del 1900, fou el director del Teatre Nacional de Praga, càrrec que exercí fins a la seva mort i des del qual representà un paper molt important en la vida musical del país En renovà l’orquestra, el cor i també el repertori, tot programant òperes txeques No oblidà, però, les obres estrangeres, especialment franceses -de G Bizet, J Massenet o G Charpentier-, i també de M Musorgskij, R Wagner i R Strauss Estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica Txeca, i fou un…

Pertanyia a la família dels ducs de Montfort-Bregenz, la qual cosa facilità la seva carrera política al servei de la casa dels Habsburg Prengué part en diverses batalles Després de la de Näfels, ocorreguda el 1388, fou nomenat governador de Thurgau, Aagau i la Selva Negra Entre el 1395 i el 1397 estigué al capdavant de la casa del duc Leopold IV d’Àustria, i del 1413 al 1415 fou governador d’Estíria La seva obra poètica es conserva a la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, en un únic manuscrit Heidelberg Universitätsbibliothek, Pal Germ 329 copiat a Bregenz Àustria,…