Resultats de la cerca

Situació El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de continuar fins a Verges Castell El…

Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els…

La producció, iniciada probablement per ceramistes d’origen grec, actius a Turis o a Heraclea a la fi del segle V aC, es distingeix per la composició de les figures, que són més primes i allargades, amb expressions patètiques Representen personatges amb un colom a la mà i també amorets amb les ales desplegades Dintre aquest grup cal incloure també l’escola de Paestum

Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica

Segons la definició tradicional, hom la pot identificar per la vida cavernícola i l’ús de ceràmica decorada amb impressions cardial i tipus afins o amb relleus Després de 1940-50 la definició s’ha concretat a la fase de les coves del primer Neolític de la Mediterrània occidental, però sovint els autors defugen el terme per poc precís Bosch i Gimpera inclogué dins aquest grup, com a típiques, la cova de Joan d’Os de Tartareu i les del massís de Montserrat

Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant

De família de fusters S'inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i evolucionà cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Brâncuşi, però de religiosa espiritualitat És autor d’algunes escultures monumentals, entre les quals destaquen l’homenatge a Joan Maragall i la figura de sant Pere, a Argentona Participà també en la decoració de Montserrat Estudiós de les arts populars i, especialment, de la ceràmica, tingué un paper decisiu en la fundació del Museu del Càntir d’Argentona, el 1975

Es dedicà a l’estudi dels balls mallorquins i a la recollecció d’indumentària tradicional, de ceràmica i d’objectes casolans, que reuní en una casa museu a Gènova Mallorca i que actualment es conserven al museu de Lluc Entre altres treballs escriví El traje en Mallorca 1955 i El baile popular en Mallorca 1956 Fou també eficaç impulsor i president del Foment del Turisme de Mallorca, i collaborà en diverses guies turístiques i en altres activitats de promoció en aquest camp

S'inicià dins l' Art Nouveau i contribuí, collaborant amb Franz Jourdain, a l’acabament dels magatzems La Samaritaine Decantat cada vegada més cap a un cert funcionalisme utilitzant alhora diversos elements prefabricats, realitzà un edifici al carrer Vavin 1913, recobert de ceràmica i esglaonat, tot creant un tipus de construcció molt repetida coneguda amb el nom d’"estil babilònic” A París construí 1925 la primera unitat d’habitació de França El 1931, a Nantes, construí els primers grans magatzems Decré