Situació
Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG105601.
Nucli
L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat. En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època.
A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval. Els murs són visibles en alçades irregulars, ja que els seus basaments són coberts d’arenes perquè la rodalia es caracteritza per una gran expansió de dunes. Les parets més altes sobresurten 1,70 m del nivell actual del terreny.
L’edificació és complexa. Crea diversitat d’habitacles i compartiments rectangulars i trapezials de dimensions molt variades. Fins que no s’hi excavi és impossible de determinar si ens trobem davant les restes de petits casalots que formen un nucli compacte, o bé d’una vil·la o “casal” de dimensions considerables. El conjunt de ruïnes, tot i la seva irregularitat, tendeix a la forma rectangular, d’uns 35 m de costat.
Sembla evident que hi ha diverses tècniques constructives i, consegüentment, diferents èpoques de construcció. Hi ha testimonis clars d’ampliacions o refeccions. A tocar de l’església hi ha una edificació rectangular amb murs de pedres sense treballar, travades amb morter molt sorrenc. A la resta del conjunt les parets són fetes amb pedres i fang; el seu gruix és molt variable, entre 40 i 70 cm. A llevant es distingeix una entrada, protegida per cossos avançats, sector que resta evident que fou modificat en més d’una ocasió. En els compartiments interiors també s’identifiquen un parell de portes o passos estrets.
A més de les restes esmentades són característics, als encontorns de l’església, els grans apilaments de pedres (clapers) que formen parets seques de molt gruix, com a límits dels camins o les propietats. Aquests murs haurien de ser fets amb posterioritat a l’ocupació medieval; entre les pedres hi ha trossos de ceràmica romana i medieval.
Els fragments de ceràmica grisa medieval apareixen a l’àmbit de la construcció esmentada amb certa abundor.
El lloc arqueològic del Palau presenta, com és evident, un gran interès per a l’estudi arqueològic, que, si es portés a terme, podria esclarir molts dubtes sobre l’origen, l’evolució i l’època del poblat, i també sobre les causes del seu definitiu despoblament i del de la seva església.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: Breus consideracions sobre l’antic poblat i l’església de Santa Maria del Palau, Anuari de la Festa Major, Torroella de Montgrí 1975.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 420.
- Miquel-Dídac Pinero i Costa i Benjamí Bofarull i Gallofré: Les esglésies paleocristianes, visigòtiques i medievals de l’Escala, 1979 (inèdit).
- Joan Badia i Homs: Les ermites del Montgrí, “Paper del Montgrí”, Museu del Montgrí i del Baix Ter, Torroella de Montgrí (en premsa).