Situació
El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases. El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant.
Mapa: 296M781. Situació: 31TDG994615.
El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala. Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km. Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de continuar fins a Verges.
Castell
El castell és una construcció de planta rectangular, que té un pati central. El seu sector oriental ha tingut diversos usos: escoles públiques i ajuntament. A la banda nord-oest de l’edifici hi ha l’església parroquial. La resta de les parets són molt malmeses.
La façana principal del castell palau era situada a migjorn, on hi ha el portal i dues finestres gòtiques. A l’angle sud-oest, hom pot veure encara diverses espitlleres d’una torre angular força gran que hi havia hagut. Les façanes restants estan en molt mal estat de conservació i l’interior del castell havia estat molt transformat.
Durant els anys 1978-80 s’hi realitzaren tres campanyes d’excavació dirigides per Maria Marsà. Aquestes excavacions permeteren d’afirmar que la construcció del castell primerenc era del segle XII, bé que sofrí importants reformes a la baixa edat mitjana. Hom constatà que a la part més baixa —els primers 80 cm— de les parets de migjorn i de ponent hi havia uns murs amb un parament típic d’aquest segle. Per damunt dels 80 cm ja apareix un mur amb un aparell clarament del segle XIV, refet segurament arran de la construcció de l’església, que fou adossada al mur septentrional del pati.
Durant l’excavació pròpiament dita, hom hi trobà, després d’un estrat de pedres d’enderroc, un nivell fèrtil, amb nombrosos fragments de ceràmica grisa dels segles XII i XIII. Més avall, sota un nivell de cendres, foren descoberts més fragments de terrissa grisa. A uns 95 cm, hom arribà a un nou estrat de carbó amb força trossos de ceràmica i alguns ossos d’animals. Més avall es trobà un nivell estèril, fangós i rogenc i la roca mare.
Així mateix, fou descoberta a la cara interior de l’edifici una construcció d’1,50 m de llarg, adossada al mur de migjorn, que també fou datada al segle XII.
Durant l’excavació foren trobats uns mil fragments de ceràmica medieval, 150 dels quals amb formes distintives o decoració.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 461; II-B (Alt Empordà), Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 529.
- Maria Marsà i Vilà: Castell de Vilopriu, dins Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982, pàg. 388.