Resultats de la cerca

Un decret reial obliga la Universitat de Barcelona a atorgar títols als estudiants del Collegi de Cordelles, encara que no haguessin estudiat a la Universitat

S’inaugura al monestir de Pedralbes de Barcelona l’exposició d’una part de la collecció Thyssen cedida temporalment a Espanya

Es produeix una disputa entre els jesuïtes i la Universitat de Barcelona a causa del dret del Collegi de Betlem de donar títols superiors

Treballs de l’escultor Joan B Borja a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria, de la mateixa ciutat

S’aguditza la rivalitat entre els dominics i els agustins de la Universitat de València i els jesuïtes del Collegi de Sant Pau

Jaume Caresmar collabora en la gestió del Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña, obra apadrinada per la Junta de Comerç de Barcelona Publica, a més, Disertación histórica sobre la antigua población de Catalunya Carta al Barón de La Linde

Felip II encarrega al seu ambaixador a Roma la gestió de l’aprovació pontifícia del reglament del Collegi Reial de Santiago i Sant Maties dels Nous Convertits de la Ciutat de Tortosa, per a l’educació dels moriscos tortosins

El virrei de Catalunya provoca un conflicte amb les institucions catalanes en collocar l’escut de Castella i Lleó a l’entrada de les drassanes de Barcelona

Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, tendra i carnosa, la qual es menja quan les flors encara són poncelles El règim de conreu és igual que el de la col li cal, però, més nitrogen que a aquesta i és més sensible a les gelades El terme coliflor s’utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té sentit genèric, mentre que bròquil blanc s’utilitza en les zones del domini lingüístic en què la…

Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un…