Resultats de la cerca

Especialista en estil lliure, fou la nedadora més jove dels Jocs Olímpics de Londres, en els quals guanyà la medalla d’or de 800 m lliures En els Campionats del Món de Barcelona 2013 es revelà com la millor nedadora del món en estil lliure de la seva generació, dominant les distàncies de 400 m, 800 m i 1500 m en aquest estil, en les quals aconseguí medalla d'or Posteriorment ha mantingut el lideratge en els Campionats del Món de Kazan del 2015 or en 200 m, 400 m, 800 m, 1500 m i 4 x 200 m lliures, en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016 or en 200 m, 400 m, 800 m i 4 x 200 m lliures, i…

Començà a entrenar a cinc anys, i a tretze prengué part en les proves per a competir en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 a l’equip dels EUA, bé que no es qualificà Debutà internacionalment en el Campionat de Natació del Pacífic 2010, a partir del qual inicià una trajectòria ascendent que el 2014 li valgué el premi Laureus a la millor esportista de l'any anterior El seu palmarès inclou, entre d'altres, els següents títols Competició Any Medalla Especialitat Campionat mundial de Xangai 2011 or 200 m esquena or 4x200 m lliures or 4x100 m estils argent 4x100 m lliures bronze 50 m esquena Jocs…

Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars facilitats per…

En són conegudes les dues formes isòmeres cis i trans Té un efecte directe sobre l’envelliment, l’abscisió i la floració Les giberellines contraresten la seva acció

Graduada en anglès pel Davidson College de Carolina del Nord l’any 1979, s’incorporà a un diari de la capital d’aquest estat, i s’especialitzà en el periodisme de fets diversos Del 1984 al 1990 treballà als serveis forenses de Virginia, i posteriorment com a voluntària a la policia de Richmond L’any 1990 publicà la seva primera novella, Postmortem , que la projectà com un dels autors revelació de la novella negra En la seva obra hi concorren elements professionals i personals des de la pràctica forense i policial fins a la conflictiva relació amb el pare, les crisis nervioses i el…

Filla de Nat King Cole , rebé una intensa influència musical del seu entorn familiar i actuà esporàdicament d’infant amb el seu pare Malgrat que es graduà en psicologia a la Universitat de Massachusetts el 1972, aviat es dedicà professionalment a la música com a cantant de rhythm-and-blues en diversos grups, gènere en què aconseguí un èxit considerable A la segona meitat dels anys vuitanta evolucionà vers un estil menys dur i més proper al jazz i el pop , en el qual posà de manifest una preferència pel repertori d'estàndards Al llarg de la seva carrera artística, entre 1975 i 2009 obtingué un…

Procedent d’una família vinculada professionalment al món de la música, els seus pares descobriren i estimularen el seu talent com a cantant El 1990 formà un grup de rhythm-and-blues dirigit pel seu pare que el 1996 adoptà el nom de Destiny’s Child, del qual fou la primera vocalista, i que esdevingué famós amb el disc The Writing’s on the Wall 1999, al qual seguiren Survivor 2001 i Destiny Fulfilled 2004 Parallelament i abans de la dissolució del grup 2006, inicià una carrera en solitari collaborant amb altres cantants, i el 2003 debutà amb l’àlbum Dangerously in Love , que la projectà als…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  1992, de…