Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
Alfafara

Municipi
Municipi del Comtat, situat a la part occidental de la valleta d’Agres, entre els de Bocairent i d’Agres.
El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en…
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una explotació…
Polop
Polop
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del prebètic valencià.
Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom utilitza l’aigua de…
Sollana
L’església parroquial de Santa Maria Magdalena, a Sollana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l’Horta, estès al S de l’Albufera.
El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia…
Barx
Barx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, que ocupa la zona muntanyosa del nord-est de la comarca.
El terme és format per una vall central voltada de muntanyes, entre les quals destaca el Mondúber 840 m alt Aquestes muntanyes, calcàries, tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua en alguna de les coves han estat trobades restes prehistòriques importants cova de les Malladetes, cova de l’Ebre, cova del Forat L’àrea no conreada ocupa 1 256 ha 77% del terme, en part propietat municipal ocupada per pins i pasturatges permanents La major part de les terres de conreu explotades totes per llurs propietaris són de secà hom hi conrea principalment oliveres,…
Juli Delpont
Literatura catalana
Poeta.
Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrososarticles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover
bugui
Etnologia
Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de Cèlebes central, i que s’ha estès, a més, en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.
Els buguis 4 000 000 d’individus, aproximadament, practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors
malai | malaia
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida provinent probablement de la regió xinesa de Yunnan, que s’establí a Malàisia, Indonèsia, Insulíndia i les illes de la Sonda entre el 2500 i el 1500 aC.
La seva cultura palesa influències siameses, javaneses i, sobretot, hindús Professen l’islamisme, al qual foren convertits al s XV Ocupen amb preferència les àrees rurals i constitueixen pobles d’entre 50 i 1 000 h als marges de la jungla i a la vora dels rius Practiquen el conreu de l’arròs, la pesca i la ramaderia L’organització social és formada per clans i presenta una estratificació de tipus feudal
ovambo
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del SW, establert principalment al S d’Angola.
El 1960 eren uns 150 000 individus Llur economia es fonamenta en el conreu melça i mill, amb l’ajut de la pesca, la caça i la recollecció De vegades crien bestiar boví per a la producció de mantega i llet Fabriquen ceràmica i cistelleria i treballen el ferro L’organització social és de tipus matrilineal i matrilocal, bé que la installació del marit a la família de la dona no sempre s’acompleix
Ishinomaki
Ciutat
Ciutat del ken de Miyagi, a l’illa de Honshū, Japó, a l’estuari del Kitakami.
Port arrosser durant l’era Tokugawa 1603-1867, declinà aquesta funció amb l’obertura del ferrocarril de Tohoku, a la darreria del sǏX Actualment és un important port de pesca d’altura Té ostricultura al llarg de la costa, indústria de preparació i conserves de peix i fabricació d’arpons per a baleners Disposa en el sector oest d’una àrea dedicada al conreu intensiu d’hortalisses i fruiters, principalment destinats al mercat local
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina