Resultats de la cerca

Fou cònsol el 460 aC i dictador el 458 aC, reclamat pel Senat, quan es dedicava al conreu de les seves terres per a contenir els perillosos atacs dels eques, els quals derrotà parallelament a la victòria de Coriolà contra els volscs El 438 aC fou de nou dictador per tal de defensar la constitució del 444 aC de l’actuació liberal i democràtica del patrici Espuri Meli

És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes

El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats 250 ha de…

L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una explotació…

Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom…

El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia estat poc important i…

El terme és format per una vall central voltada de muntanyes, entre les quals destaca el Mondúber 840 m alt Aquestes muntanyes, calcàries, tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua en alguna de les coves han estat trobades restes prehistòriques importants cova de les Malladetes, cova de l’Ebre, cova del Forat L’àrea no conreada ocupa 1 256 ha 77% del terme, en part propietat municipal ocupada per pins i pasturatges permanents La major part de les terres de conreu explotades totes per llurs propietaris són de secà hom hi conrea principalment oliveres,…

Els buguis 4 000 000 d’individus, aproximadament, practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors