Resultats de la cerca
Es mostren 6468 resultats
pilot automàtic
Transports
Sistema de govern automàtic d’embarcacions, aeronaus, coets, etc, capaç d’efectuar les maniobres de correcció necessàries i, en el cas de les aeronaus, de mantenir l’altitud de vol.
El pilot automàtic és fonamentat, generalment, en un giroscopi i un servomotor Quan l’aeronau, el coet, l’embarcació, etc, es desvien respecte a l’orientació de l’agulla giroscòpica, aquesta acciona el servomotor, el qual actua damunt els governalls o elements de direcció
pentòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques o groguenques de densitat 3,78.
Per damunt de 300 °C, perd oxigen i dóna el tetròxid Sb 2 O 4 És obtingut per l’acció de l’àcid nítric concentrat sobre el metall o el triòxid Insoluble en aigua, és soluble en àcid clorhídric concentrat i en les bases fortes
condició de Neumann
Matemàtiques
En la determinació d’una funció u que satisfaci l’equació de Laplace .
definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet
Torre de la Vall o de Salvaterra o de Gandesola (Benissanet)
Art romànic
Situació Construcció de base rectangular, força malmesa, on són visibles els nivells dels diferents trespols ECSA - J Colomé Aquesta torre és situada damunt d’unes roques, al vessant oest d’una petita vall orientada de NE a SW, que desemboca al Riu Sec Resta damunt d’una zona de camps, solcada per l’anomenat barranc de la Torre Aquesta vall és un enclavament del municipi de Benissanet, que hom ha considerat que correspon a l’antic lloc de Salvaterra 1 km al S de la torre hi ha la partida de les Salvaterres o de Gandesola 2 km al NE de la torre hi ha la partida de…
Habitatge proper a la caseta d’en Segura (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Un dels vestigis, evidents en la pedra, d’aquest habitatge altmedieval ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge situades damunt d’un rocallís o codina, prop del castell de Castellet i, actualment, damunt del pantà de Foix Mapa 35-17447 Situació 31TCF863693 Si des de Castellet agafem la carretera de Vilanova, en el primer sortint, a mà dreta, en un revolt, hi ha la caseta d’en Segura i aquesta codina, on s’endevina l’existència d’un habitatge Casa Actualment, damunt de la codina veiem restes de dues construccions Una primera construcció, més oriental…
la Rabassa

Església de Sant Cristòfol de la Rabassa
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (amb l’antiga quadra de Palamós) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a 721 m alt, damunt l’altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa La seva església dedicada a sant Cristòfol depèn de la parròquia de Freixenet
Guèmol

El Remei
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Barri
Barri del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), al S de la ciutat.
L’església de Sant Pere, coneguda pel Remei per la imatge mariana que hom hi venera, és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica des del 1608 depèn de Miànigues El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles
orquestració
Música
Manera de distribuir les diferents parts d’una composició simfònica entre els distints instruments que formen l’orquestra i d’agrupar alguns d’aquests per obtenir determinats efectes tímbrics.
L’orquestració del s XVIII anà adquirint complexitat i es beneficià de l’aparició de nous instruments, fet que continuà al s XIX El Grand traité d’instrumentation de Berlioz influí damunt el Grup dels Cinc i MRavel i introduí els extensos canvis en l’orquestració actual
termògraf
Meteorologia
Instrument meteorològic que enregistra d’una manera contínua la temperatura.
Consisteix en una substància que es dilata i es contreu amb les variacions tèrmiques com és el cas d’una làmina bimetàllica enrotllada en espiral, i comunica els seus moviments a una ploma que inscriu les indicacions damunt una banda de paper enrotllat sobre un tambor giratori
rascle

Rascle del segle XVIII
Museu de la Ciència i de la Tècnica
Agronomia
Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etc.
Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina