Resultats de la cerca
Es mostren 1439 resultats
circumscripció administrativa
Geografia
Cadascuna de les parts en què és dividit el territori d’un estat amb finalitats administratives, militars, eclesiàstiques, etc.
Les circumscripcions administratives poden ésser de primer i de segon ordre, segons llur dependència, més o menys directa, del govern central
greu
Fonètica i fonologia
Segons Jakobson, dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
S'oposen als palatals i als dentals, anomenats aguts
semiplà
Matemàtiques
Cadascuna de les dues regions en què un pla és dividit per una recta continguda en el dit pla.
semicilindre
Matemàtiques
Cadascuna de les dues parts en què és dividit un cilindre per un pla que passa pel seu eix.
aplousobranquis
Zoologia
Subclasse d’ascidiacis integrada per animals procordats, que tenen el cos allargat i dividit en dues o tres parts.
La cavitat branquial no presenta plecs i manca de vasos longitudinals interns Són colo nials Es reprodueixen sexualment o asexualment L’espècie Clavelina lepadiformis forma colònies de pocs individus, que són transparents i fan dos o tres cm tenen un llarg peduncle i es troben reunits per un estoló ramificat transparent Es reprodueixen per gemmació, i són freqüents a la zona costanera superior urocordats
ban
Història
Governador, amb atribucions civils i militars, dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia constituït el 925.
Després de la unió de Croàcia i Hongria 1102, el ban de Croàcia fou el representant de l’autonomia nacional davant el sobirà tenia dret de convocar la dieta i era cap suprem de l’exèrcit croat El 1868 foren molt restringides les atribucions del ban, càrrec que perdurà fins el 1918
la Pobla de Benifassà
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, el més important de la Tinença de Benifassà
.
El 1977 li han estat annexats els municipis del Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes L’antic terme és dividit en dues parts la principal, al voltant del poble, que ocupa la petita conca alta del riu de la Pobla nom que ací té el riu de la Sénia, entre el tossal Gros al N i la pena de Bel al S el sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal pel terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà, on són enclavats aquest i les ruïnes del castell de Benifassà, que domina el monestir des del cim del turó de Santa…
Pirineus Orientals
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Occitània.
La capital és Perpinyà Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa, que comprèn l’antiga província del Rosselló vegueries de Rosselló, Vilafranca de Conflent i Cerdanya-Sallagosa i sotsvegueries de Vallespir i Capcir i la vegueria llenguadociana de la Fenolleda, llevat de la vall de Santa Creu, incorporada a l’Aude, malgrat la voluntat expressada per llurs habitants d’ésser adscrits a la prefectura de Perpinyà, a la qual se sentien més lligats econòmicament i tradicionalment Incloent-hi aquesta excepció, coincideix amb el territori conegut com a Catalunya del…
Vallcarca
Barri
Barri de Barcelona, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.
El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb…
regió de Tarragona
Regió del sud de Catalunya, la més poc extensa (2 722 km2) després de les d’Andorra i Vic.
Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina