Resultats de la cerca

Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera

És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença 1325-39 li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València 1403 Al segle XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci Ferrer, que…

En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

Residí des de dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Comerciant afeccionat a la literatura, publicà en castellà el seu primer llibre de poemes, Flores sin aroma 1872 Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals del 1885 d’aquella entitat i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament hom aplegà la seva obra poètica a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a “Lectura Popular” 1916

Probablement rebé la seva primera formació musical a la catedral de Viborg, i entre el 1581 i el 1584 estudià a la Universitat de Rostock Durant aquest període universitari publicà un recull de poemes llatins i la seva obra musical més important, la collecció de cançons Piae cantiones ecclesiasticae et scholasticae veterum episcoporum Greifswald, 1582, que inclou setanta-quatre cançons, dotze de les quals són de dues a quatre veus El 1625 el llibre es reedità a Rostock L’any 1582 entrà al servei del rei de Suècia i cap al 1589 ocupà el càrrec de governador de Västerbotten

Sota la fórmula de sis dies, la primera edició esdevingué la primera prova de pista celebrada a l’Estat espanyol Rebé el nom de Gran Premi Freixenet i es competí en diverses proves d’americana de 80 km en dies consecutius entre vuit equips de dos ciclistes Miquel Poblet, Jordi Clarós i Guillem Timoner, prengueren part en l’edició inaugural, que guanyaren els holandesos Cor Bakker i Henk Lakeman La segona edició es disputà al setembre de l’any següent entre dotze parelles, i el triomf fou per la parella formada per Miquel Poblet i l’italià Ferdinando Teruzzi

Installat a Barcelona a quaranta-vuit anys, hi introduí les bitlles lleoneses, com feu en altres ciutats Formà part del club Dama de Arintero i fou clau en l’organització del XXI Campionat d’Espanya 1995 disputat a Barcelona És autor del llibre Juego de Bolos Leoneses 1993, on dedica un capítol a la introducció de les bitlles lleoneses a Catalunya Com a jugador de primera categoria, obtingué nombrosos èxits esportius Fou campió de Catalunya i subcampió de la Lliga espanyola per equips 1995 Vestí la samarreta de la selecció catalana dotze vegades, en competicions estatals

Es començà a jugar el 1997, només en la categoria masculina, en substitució de la Lliga Catalana Coorganitzada per la Federació Catalana i la Lliga del Llanguedoc-Rosselló, enfronta els dos millors equips adscrits a cadascuna d’aquestes entitats, malgrat que en alguna edició hi han participat sis equips El FC Barcelona és el gran dominador, amb dotze títols El BM Granollers també n’ha guanyat una edició La competició femenina es començà a disputar l’any 2000, i els clubs catalans que l’han guanyat són l’Associació Lleidatana 2004, 2006, el BM Montcada 2001 i el CH Amposta 2009