Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Franz Xaver Haberl
Música
Musicòleg alemany, un dels més destacats del segle XIX.
Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de música…
Joaquín de Traggia y Urribarri
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador aragonès.
Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics, literaris,…
Teodard
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (885-93).
Fou consagrat per Odesind d’Elna, l’únic bisbe català que assistí a la cerimònia els altres bisbes s’excusaren a causa del perill sarraí en el fons, però, hi covava un altre problema Durant el seu govern s’esdevingué la insubordinació dels bisbes Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona, atiats pels comtes Ramon II de Pallars-Ribagorça i Sunyer I d’Empúries-Rosselló respectivament 885-90 Esclua volia reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense amb l’ajut de Frodoí de Barcelona i de Gotmar d’Osona, acció consentida en part pel comte Guifre I el Pelós Aquest, però, féu retornar…
Gil Gelpí i Ferro
Literatura catalana
Escriptor.
Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del Diario de…
Frodoí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~861 — ~890).
D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins Carles el Calb…
Enrique Flórez de Setién y Huidobro
Historiografia
Erudit i historiador castellà.
Religiós agustí, publicà obres de teologia escolàstica En el camp de la història produí Clave historial 1743, compendi d’història universal La seva obra més ambiciosa és España sagrada , exposició de la història eclesiàstica peninsular a través de l’estudi de les diòcesis En vida seva en foren publicats vint-i-set volums des del 1747, i en deixà dos més de redactats continuaren l’obra Risco del volum 30 al 42, Merino, La Canal i altres del 43 al 54 i Àngel C Vega el 55 i el 56 Un viatge per Catalunya, València i Aragó donà lloc als volums sobre Tarragona 24 i 25 i Vic 28, amb materials del…
sopranista
Música
Terme emprat per a designar els cantors masculins que per un rar do de la natura, o pels efectes d’una eviració, desenvolupen el registre més agut de la veu masculina.
L’àmbit de la seva tessitura vocal troba la seva correspondència amb el registre agut de la veu blanca i de la veu femenina Des de l’Edat Mitjana fins a l’època del Barroc, l’escriptura de les parts agudes de cantus, superius o sopranus de la polifonia eclesiàstica estava destinada a rebre la coloració tímbrica dels nens cantors amb veu de tible El doblatge que els ministrers feien de les parts polifòniques als centres eclesiàstics de major relleu els menà a comptar, al llarg dels segles XVI i XVII, amb la presència de cantors sopranistes adults, naturals o castrats, la potència sonora i la…
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren,…
Lluís d’Aragó
Cristianisme
Cardenal.
Primogènit d’Enric d’Aragó, marquès de Gerace i de Polixena de Centelles A la mort del pare 1478 heretà el marquesat i el càrrec de protonotari del regne El 1492, es casà amb una neboda del papa Innocenci VIII, Battistina Usodimare Cibo 1492 Dos anys després seguí la carrera eclesiàstica, a la qual era destinat pel tractat entre Alexandre VI i el nou rei de Nàpols Alfons II Fou protonotari apostòlic i elevat a cardenal-diaca 1496 El 1499, arran de la conquesta francesa de Milà, Frederic I de Nàpols l’envià, juntament amb la reina Joana, vídua de Ferran I, a demanar ajuda a Ferran II de…
col·lació
Dret canònic
Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benifet a la persona que n’és capaç.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina