Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Anne Hathaway
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Filla de l’actriu Kate McCauley, després d’acomplir el seu cicle formatiu mitjà a la Wyoming High School, a Milburn, Nova Jersey, entrà a formar part de la formació teatral The Barrow Group, de Nova York Un parell d’anys més tard, al punt d’assolir la majoria d’edat, debutà en el cinema amb The Princess Diaries 2001, G Marshall De llavors ençà ha participat en diverses produccions cinematogràfiques, entre les quals destaquen Nicholas Nickleby 2002, de D McGrath Brokeback Mountain 2005, d’A Lee The Devil Wears Prada 2006, de D Frankel Becoming Jane 2007, de J Jarrold Rachel Getting Married…
Vicent Aguilera i Cerni

Vicent Aguilera i Cerni
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels mètodes…
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…
Antoni Concellon i Martínez
Veterinària
Veterinari.
Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…
Jordi Martinell i Callicó
Paleontologia
Paleontòleg.
Deixeble de M Crusafont i M De Renzi, es llicencià en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona el 1971 i es doctorà el 1976 Professor de geologia de la Universitat de Barcelona des del 1972, n'és catedràtic de paleontologia del 1986 ençà És especialista en l’estudi dels molluscs del Neogen fins l’actualitat, i també en els fenòmens de bioerosió fòssils i actuals L’any 1978 fundà el grup de treball Paleontologia del Neogen, de la Universitat de Barcelona Des del 1987 és cap d’estudis de l’ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona Fou vicepresident del Regional…
Casa forta de Collell (Tortellà)
Art romànic
A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es casà amb Sibilla…
Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
És l’antiga església del Castelló Jussà, el qual, juntament amb el Castelló Sobirà, figura en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953 amb la denominació de ipsos castellonos Aquesta designació es repeteix en un document totalment fiable del 1086 pel qual el comte Ermengol IV d’Urgell dóna als comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença la vila de Llimiana, amb els seus castells, i en particular els Castellons En una butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri figura un Sant Miquel de Casis , que IM Puig identifica amb Sant Miquel del Castelló Jussà o de la Vall L’any 1314…
art indonesi
Art
Art desenvolupat a Indonèsia.
Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, segle IX el segon segles X-…
felibritge
Literatura
Associació d’escriptors provençals, centrats a Avinyó.
Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…
Institut Superior de Ciències Religioses
Nom que, d’ençà del 1996, han adoptat els instituts de teologia de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.
Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura en Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya Fou creat pel bisbat de Vic, l’any 1998, amb seu al Seminari de Vic A Barcelona, l’Institut Superior de Ciències Religioses Don Bosco obtingué el reconeixement com a Institut el 1999, tot i que ja existia des del 1985 Des del curs 2000-01 l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona ofereix la possibilitat de cursar algunes assignatures a través d’internet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina