Resultats de la cerca
Es mostren 667 resultats
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions o molècules, tenen la…
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura de la capacitat de la memòria d’un ordinador; generalment hom empra un múltiple, el kilobit
(abreujadament: Kbit
), que equival a 2 1 0
= 1024 bits.
Bit pren el nom de l’acrònim anglès de binary digit
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això …
rellotge atòmic

Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
astronauta

Tripulació del STS-126
Nasa
Astronàutica
Persona que tripula una astronau.
El terme cosmonauta , encunyat a l’URSS, és emprat a Occident per a designar els astronautes soviètics o dels països de la seva influència Patologies associades La manca de gravetat és el problema principal a què són exposats els astronautes Gràcies a les llargues estades a l’espai, els darrers anys, d’astronautes dels països de l’antiga URSS a bord de l’estació Mir, hom ha pogut conèixer millor els efectes de les condicions de microgravetat en l’organisme humà En primer lloc, afecta el sentit de l’equilibri, per la inexistència dels conceptes d’amunt i avall ni els òrgans visuals ni els…
Les begudes refrescants, estimulants i alcohòliques
Les begudes refrescants són líquids que s’elaboren industrialment a base d’aigua, extractes d’algun fruit i amb l’addició de diferents productes químics, com ara edulcorants, saboritzants, colorants i sucres Alguns exemples de begudes refrescants són les "taronjades", les "llimonades" i les "aigües tòniques" Són considerades aliments per llur valor calòric, però llur qualitat nutritiva és molt escassa, ja que no contenen pràcticament altres nutrients, amb l’excepció de glúcids simples Les begudes " lighf ” per la seva banda, s’elaboren amb edulcorants sintètics, com ara la…
semifusa
Música
Figura de nota o de pausa el valor de la qual equival a mitja fusa o a la seixanta-quatrena part d’una rodona, considerada com a unitat de duració.
semicorxera
Música
Figura de nota musical o de pausa el valor de la qual equival a mitja corxera o a la setzena part de la rodona considerada com a unitat de duració.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina