Les begudes refrescants són líquids que s’elaboren industrialment a base d’aigua, extractes d’algun fruit i amb l’addició de diferents productes químics, com ara edulcorants, saboritzants, colorants i sucres. Alguns exemples de begudes refrescants són les "taronjades", les "llimonades" i les "aigües tòniques". Són considerades aliments per llur valor calòric, però llur qualitat nutritiva és molt escassa, ja que no contenen pràcticament altres nutrients, amb l’excepció de glúcids simples. Les begudes "lighf” per la seva banda, s’elaboren amb edulcorants sintètics, com ara la sacarina o el ciclamat, que no tenen valor energètic.
Les begudes estimulants són líquids que contenen substàncies que estimulen el sistema nerviós central, com ara la cafeïna. Algunes d’aquestes begudes, com el te i el cafè, són infusions d’elaboració casolana; d’altres, com les "coles", són de fabricació industrial. Deixant de banda llur valor energètic, que varia segons la quantitat de sucre que s’afegeixi a la infusió, o segons es tracti d’una cola normal o light, la qualitat i el valor nutritiu d’aquests aliments és molt baix. També contenen estimulants les begudes a base de cacau, ja que aquest conté un alcaloide, la teobromina, que actua de manera similar a la cafeïna.
Les begudes alcohòliques s’elaboren mitjançant la fermentació i/o la destil·lació de malt de diversos cereals i de sucres de fruites. Les begudes alcohòliques podrien ésser considerades aliments perquè poden contenir una proporció variable —encara que en general reduïda— de glúcids simples, ja que no en fermenten tots i perquè l’alcohol etílic, en ésser metabolitzat en l’organisme, allibera energia. Tanmateix, atès que l’alcohol és un producte tòxic per a l’organisme i que el seu consum comporta nombrosos perjudicis, hom no recomana la seva utilització com a aliment. Cada gram d’alcohol etílic, en oxidar-se, dóna lloc a l’alliberament d’una energia equivalent a 7 Kcal. Això no obstant, la capacitat d’oxidació de l’alcohol etílic per part de l’organisme és limitada, de manera que, a mesura que n’augmenta la ingestió, les calories que se n’obtenen disminueixen proporcionalment. D’altra banda, part de l’alcohol etílic que no és oxidat és transformat en lípids que s’acumulen en els teixits grassos.
El percentatge d’alcohol etílic d’una beguda alcohòlica es mesura en graus. Cada un d’aquests graus equival a 0,8-1 g per cada 100 cc. Així, un litre de vi de 12°, conté 10-12 g d’alcohol etílic. Les begudes alcohòliques que s’obtenen exclusivament per fermentació, com la cervesa, la sidra o el vi, tenen graduacions inferiors a 15°. En canvi, la graduació de les que s’obtenen per destil·lació, com el whisky, el conyac o els licors i els aiguardents en general, poden arribar fins a 50° o més.
Per a calcular l’aportació energètica de les begudes alcohòliques cal valorar els grams d’alcohol i la quantitat de líquid ingerit; considerant que cada g aporta 7 Kcal, podem obtenir-ne el valor energètic. Per exemple, un quinto de cervesa de 4,5°:
1 "quinto" = 200 cc de cervesa
4,5 graus x 0,8-1 g = 4 grams
1 gram d’alcohol = 7 Kcal
\( {200 cc \ · 4 g \ · 7 Kcal \over 100 cc} = 56 Kcal\)