Resultats de la cerca

Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona 1601, a Valladolid 1605 i a la Universitat de Tarragona 1607 Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort 1603, a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus ms 622-632 i 634-638 diverses miscellànies i comentaris sobre filosofia, metafísica i…

Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia, seguida de…

Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una interpretació de les…

Filòsof platònic, es convertí al cristianisme i ensenyà a diverses ciutats La seva obra apologètica, conservada en l' Apologia primera, l' Apologia segona i el Diàleg amb l’hebreu Trifó , alhora que defensa els cristians de la persecució injusta de què són objecte, intenta de justificar racionalment, a nivell filosòfic i teològic, la fe cristiana És també un testimoni important de la litúrgia primitiva La seva festa se celebra l’1 de juny

Presidí una ambaixada davant Atenes per a demanar ajut contra els siracusans Establert a Grècia, hi exercí com a sofista i influí sobre els oradors àtics i sobre Tucídides A l’obra Sobre la natura i el no-ésser sostenia la impossibilitat de coneixement i de comunicació de l’ésser Gòrgies és també el personatge central del diàleg homònim de Plató, on apareix més com a retòric que no pas com a filòsof

Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau

L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970

El seu exponent més destacat fou el filòsof Moses Mendelssohn Aquest moviment s’oposava al hassidisme i també a la llengua ídix, que consideraven un argot Atemorí els hassidistes, perquè es consideraven una amenaça a les tradicions jueves Mendelssohn volgué que tot allò que era jueu s’assimilés a les ciutats adoptant les llengües a les grans ciutats conjuntament amb l’hebreu, i que el jueu s’instruís a través dels llibres de filosofia, ciència, literatura, religió, etc

Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels ss XVIII i XIX, amb predilecció pels russos hi aparegueren obres de Voltaire, Tolstoj, Wells, Dickens, De Maistre, Andrejev, Daudet, Eugeni d’Ors, Twain, JKJerome, etc També va reeditar obres catalanes Fanny i Eva , de Carles Soldevila, Jo Memòries d’un metge filòsof , de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada , d’Eugeni d’Ors Representà una mena de continuació de la “Biblioteca Literària”

Filla del filòsof Leonci, per influència de l’emperadriu Pulquèria, regent del seu germà Teodosi, es convertí al cristianisme El 421 es casà amb l’emperador Teodosi II Exercí una gran influència a la cort, principalment en l’ajut als medis intellectuals i en la restauració de la Universitat de Constantinoble 425 Enemistada amb Pulquèria i acusada davant el seu marit, es retirà a Jerusalem, on s’interessà per les doctrines monofisites i compongué obres religioses