Resultats de la cerca
Es mostren 14676 resultats
balada
Música
Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental.
De caràcter líric o èpic, aquesta forma musical, apareguda vers la fi del s XVIII, no té res en comú amb la balada medieval Els precursors de la balada vocal foren Johann Friedrich Reichardt 1752-1814, Johann André 1741-79 i Johann-Rudolf Zumsteeg 1760-1802, pertanyents a l’escola berlinesa de lied Zumsteeg influí Franz Schubert 1797-1828, el qual convertí la balada en un gènere independent dins el lied El gran creador de balades romàntiques fou Carl Loewe 1796-1869 Altres autors de balades vocals foren Robert Schumann, Brahms i Martin Plüddemann Felix Mendelssohn…
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels…
Cerveto
Família d’artistes tortosins.
Ramon Cerveto i Vestraten Tortosa 1828 — 1906, escultor, fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar, i conreà el gènere religiós passos com el Davallament de la setmana santa tortosina destruïts el 1936 Els seus fills foren Víctor Cerveto i Riba Tortosa 1861 — Barcelona 1936, que continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental monument a Ros de Medrano , a Tortosa, Antoni Cerveto i Riba Tortosa 1876 — 1938, pintor de temàtica religiosa i illustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre Peterburg i un altre…
Ferrer d’Abella
Cristianisme
Eclesiàstic, de l’orde dominicà.
L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la…
Godescalc
Literatura
Cristianisme
Monjo, teòleg i poeta en llengua llatina.
Fou ofert pel seu pare a l’abadia de Fulda, on, en arribar a la majoria d’edat, fou obligat a professar contra la seva voluntat per l’abat Ràban Maur Fugí de Fulda i obtingué la dispensa de vots 829 però, obligat de nou a prendre l’hàbit, entrà al monestir d’Orbais Les seves doctrines sobre la Trinitat i sobre la predestinació foren refutades per Ràban Maur i condemnades a Magúncia 848 i a Quierzy 849, i en foren cremats els manuscrits Deposat de la dignitat sacerdotal, romangué pres al monestir d’Hautvilliers La major part de les seves obres s’ha perdut
Editorial Catalana
Editorial
Editorial fundada el 1917 sota el patrocini de la Lliga Regionalista.
N'era gerent Josep Pugès, i director literari, Josep Carner En pocs anys llançà un conjunt molt important de publicacions les revistes “Catalunya Marítima”, “D’Ací i d’Allà”, “Agricultura” dita després “Agricultura i Ramaderia” i “Economia i Finances”, i les colleccions “Biblioteca Catalana” d’autors catalans, “Biblioteca Literària” d’autors estrangers i “Enciclopèdia Catalana” Hi foren incorporats els principals autors clàssics i de l’època, des de L’Odissea , en versió de Carles Riba, i L’Eneida , traduïda per Llorenç Riber, fins a obres de Carner, Bosch i Gimpera, Ruyra,…
Golicyn
Llinatge principesc rus, d’origen lituà.
El príncep Mikhail Ivanovič Bulgakov mort el 1558, dit Golica, descendent del gran príncep GediminI de Lituània, és l’estirp del llinatge, i els seus descendents ja es cognomenaren Golicyn i el 1798 foren confirmats com a prínceps russos El príncep Andrej Golicyn , boiar de mitjan s XVII, tingué tres fills Vasilij mort el 1652, Alexej mort el 1694 i Mikhail Golicyn mort el 1687, que formen les tres grans línies del llinatge, encara subsistents, originadores de diverses branques, els membres d’algunes de les quals foren comtes d’Ostermann 1863, Golovkin 1922, prínceps Prozorovski 1852,…
disco
Música
Estil musical nascut a la meitat dels anys setanta a partir del soul i el funk que s’escoltaven als clubs i les discoteques gais.
També en foren pioners els clubs de barris marginals de població negra Amb les discoteques nasqueren els disc-jockeys , encarregats de posar discos amb poques cançons però molt llargues, amb les quals es podien fer tot tipus de mescles La popularitat de la música disco arribà amb la banda sonora del film Saturday Night Fever 1977, interpretada pels Bee Gees Altres artistes importants foren D Summer, Chic, Village People, D Ross, Earth, Wind & Fire, Boney M i Pet Shop Boys Els anys vuitanta l’estil disco s’estengué i es transformà en altres gèneres basats en el…
repoblament
Història
Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.
A l’edat mitjana, a mesura que els regnes cristians duien a terme la Reconquesta militar de la península Ibèrica, hagueren de repoblar les zones conquerides, per tal d’assegurar-ne la defensa i l’explotació agrícola i ramadera En els regnes occidentals es feu inicialment mitjançant la presura , que correspon a l’aprisió utilitzada en els regnes orientals El repoblament de Galícia, vall del Duero i alt Ebre segle VIII-X fou obra d’homes lliures i de monestirs benedictins A vegades el rei dirigia l’empresa repobladora en altres casos es limitava a ratificar ocupacions espontànies Mentre a…
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina