Resultats de la cerca

Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi…

Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…

Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una pluviositat prou favorable uns 900 mm permet…

Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia…

Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de la seva població Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa extensió destinada a fruiters La majoria dels veïns es dediquen a l’…

Pràcticament tot el terme és conreat, mitjançant terrasses als costers dels tossals El regadiu ocupa només el marge dels rius i és regat a través de la séquia d’Alfarrasí 44 ha dedicades a cereals i a hortalisses La resta és ocupada pel secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall el raïm de taula, que ocupa, amb el raïm de vi, el 33% de la superfície del terme per llur importància, segueixen les oliveres amb 150 ha, els cereals de secà i els arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és conreada directament pels propietaris Els darrers anys, l’activitat industrial ha donat vida…

El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs, especialment d…

La capital és Cuernavaca Limita al N amb el districte federal i l’estat de Mèxic, al S amb els estats de Guerrero i Puebla, a l’E amb el de Puebla i a l’W amb els de Mèxic i Guerrero Al N, la serra d’Ajusco 3 952 m, de la Cordillera Neovolcánica, s’uneix a la depressió del Balsas mitjançant dipòsits de roques intrusives El clima, al N, és fred a les muntanyes i temperat a les valls, i al S és càlid i humit La població s’ha duplicat a mitjan s XX, per raó de la immigració L’activitat se centra bàsicament en el sector primari el 60,47% de la població activa conreus de canya de sucre i d’arròs,…

La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després …