Resultats de la cerca
Es mostren 2175 resultats
TD-SCDMA
Electrònica i informàtica
Tecnologia d’accés desenvolupada conjuntament per Siemens i l’Acadèmia Xinesa de Tecnologies de la Telecomunicació (CATT), i estrenada durant els Jocs Olímpics de Pequín l’any 2008.
TD-SCDMA és un estàndard per a la capa física de la interfície en comunicacions mòbils de tercera generació 3G Ha estat adoptat per la ITU i pel 3GPP dins de la Revisió 4 UMTS, com a opció anomenada UTRA TDD 128Mcps Utilitza una tècnica d’accés conjunta TDMA i CDMA Amb un ample de banda de 1,6 MHz, busca un ús eficient de l’espectre els canals de pujada i baixada comparteixen la mateixa banda, i permet el trànsit simètric i asimètric, segons si el canal entre els serveis es reparteix de baixada de la xarxa i el terminal d’usuari o en sentit contrari Això la fa molt adequada per a…
Josep Trullén i Llatsé
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà…
Tito Schipa
Música
Tenor italià.
Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i diverses cançons…
Richard Tauber
Música
Tenor austríac naturalitzat britànic.
Estudià música i cant a Friburg i el 1913 debutà a Chemnitz Saxònia com a Tamino La flauta màgica A partir d’aleshores fou contractat com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden i el 1919 realitzà gires arreu d’Àustria i Alemanya Feu actuacions reeixides als Festivals de Munic i de Salzburg, tant en òperes com en operetes, especialment de F Lehár El 1931 cantà amb èxit a Anglaterra i inicià una sèrie de collaboracions amb el Covent Garden de Londres, on esdevingué un dels tenors mozartians més aplaudits de la seva generació Escriví diverses composicions per a l’escena, a…
Richard Tucker
Música
Tenor nord-americà.
Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament…
John Nicholson Ireland
Música
Compositor anglès.
Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà les seves preferències musicals…
Franjo Šaver Kuhac
Música
Etnomusicòleg, crític musical i compositor croat.
Estudià piano a Leipzig, Weimar i Viena Entre els seus mestres cal destacar F Liszt i C Czerny Fou professor de piano a Osijek del 1858 al 1871, i aquest darrer any marxà a Zagreb, on es dedicà a la crítica musical Pioner de l’etnomusicologia a Croàcia, exercí una important influència en els compositors de la seva generació El 1878 publicà el primer recull de les cançons populars que durant anys havia anat reunint de diverses províncies eslaves Fou també un escriptor prolífic que defensà la creació d’un estil musical nacional croat i l’origen croat d’alguns dels temes usats per J…
Maître Jean
Música
Compositor francès actiu a Itàlia.
Tan sols se sap que estigué a la cort de Ferrara entre el 1512 i el 1543, on fou mestre de capella des del 1537 La seva producció musical inclou una missa, diverses seccions de missa, prop de noranta motets, una chanson francesa i una vintena de madrigals italians, alguns dels quals aparegueren en diverses colleccions al costat dels de Ph Verdelot El volum Primo libro dei madrigali di Maistre Jhan 1541 tan sols conté cinc dels seus madrigals, al costat de vint-i-cinc d’altres compositors Fou un dels compositors de la primera generació de madrigalistes La seva música religiosa,…
Uuno Kalervo Klami
Música
Compositor finès.
Estudià inicialment a Hèlsinki 1915-24 i més tard a París 1924-25, amb M Ravel, i a Viena 1928-29 Fou crític musical d'"Helsingin sanomat" 1932-59 i, a partir del 1959, membre de l’Acadèmia Finesa com a successor de Kilpinen La seva Karjalainen rapsodia 'Rapsòdia kareliana', 1927, basada en música popular finesa, obtingué un gran èxit El seu ús de material folklòric, però, és diferent del dels nacionalistes de la generació anterior En la seva obra, la música popular finesa es fusiona amb un llenguatge d’influència neoclàssica, proper al primer I Stravinsky Posseïdor d’un gran…
Vladimir Helfert
Música
Musicòleg txec.
Estudià història i geografia, i després musicologia a les universitats de Praga i Berlín Entre els seus mestres cal destacar J Wolf, H Kretzschmar i K Stumpf Des del 1921 ensenyà musicologia a la Universitat de Brno, on formà la primera generació de musicòlegs També fou crític i director d’orquestra Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat pels nazis i morí en el camp de concentració de Terezín Les seves recerques aportaren una nova visió en el que era el principal interès de la musicologia txeca l’emigració dels músics txecs i la seva participació en l’origen de la forma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina