Resultats de la cerca

Exercí a Banyoles 1914-22 i collaborà en la creació i consolidació del museu Darder Fou membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla , on exposa un nou tractament quirúrgic i químic, i Història de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica

Cap de la secció universitària de Palestra, la seva intervenció fou decisiva en la fundació i l’expansió de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya FNEC, de la qual fou el primer president fins el 1934

Pertangué a una vella nissaga de músics del Baix Empordà Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la illusió , etc

Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX

Fou professor de matemàtiques 1850 i secretari 1851 i director 1869 de l’Escola de Nàutica, de Barcelona També ensenyà a l’Escola Industrial i fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona 1866 S'interessà per problemes d’instrucció popular i participà 1864 en la comissió encarregada pel Collegi de l’Art Major de la Seda, del qual fou president, de conferenciar amb el ministre de finances per tal de resoldre la crisi fabril del Principat Publicà diversos tractats i memòries sobre temes d’astronomia i trigonometria

Establert a Mataró, collaborà a la revista Galanies , i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, etc Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a Tele-estel Pòstumament, hom publicà Visions mataronines 1995

Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de collaboracions a la “Revista de Gerona” Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills illustres de Reus

Féu estudis de dret i ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de Barcelona 1958-59, on es llicencià més tard, es doctorà en economia 1972 Amplià estudis a la London School of Economics Dedicat a l’ensenyament, fou professor de teoria econòmica a l’ Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses ESADE i professor d’economia 1968-73 i catedràtic d’Organització Econòmica Internacional 1973-78 a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona   i catedràtic Jean Monnet d'Integració Europea de la Universitat de Barcelona A partir de…

Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard, però, es desvinculà d’…

Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la conselleria d’indústria El 1990…