Resultats de la cerca

A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay, visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art, Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes culturals Amb l’èxit de la…

Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800

Monja, des del 1672, al convent de la Visitació, manifestà haver rebut de Crist l’encàrrec de propagar la devoció al Sagrat Cor de Jesús Fou canonitzada l’any 1920 La seva festa se celebra el 16 d’octubre

Inicià la seva carrera musical com a intèrpret de tuba al costat de Lester Young i Jo Jones Després d’una breu incursió amb el piano com a líder del seu propi trio, el 1949 es decidí definitivament per l’orgue Hammond Professional des del 1951, el seu primer èxit, Amen , establí el precedent de l’essència de la seva música, una fusió de blues , jazz i funk

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les integrals…

Fou diputat de l’Alta Viena el 1909 Morí al front de Flandes És autor de diverses novelles i poemes i del llibre Images de Majorque 1925

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850

És dividit en 100 cents

És un destacat representant de la pintura francesa flamenquitzant, tendència apreciable ja en el Tríptic de la Trinitat 1509-15, al museu de Douai La seva obra més important és el políptic de nou taules Bany místic de les ànimes en la sang del Salvador 1511-20, per a l’abadia d’Anchin, al museu de Lilla