Resultats de la cerca

Des de jove fou líder destacat del moviment estudiantil i militant independentista, la qual cosa el portà a treballar al servei del govern projaponès durant la Segona Guerra Mundial Succeí Aung San al capdavant de la Lliga Antifeixista de la Llibertat del Poble després que aquest fos assassinat Un cop proclamada la independència de Birmània fou primer ministre en tres ocasions 1948-56, 1957-58 i 1960-62 Cofundador del Moviment de Països No-alineats, fou enderrocat i empresonat arran del cop d’estat del general Ne Win el 1962 Als anys setanta dirigí la guerrilla birmana des de Tailàndia Tornà…

Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia Posteriorment dirigí The…

Sorgida de l’oposició d’esquerra extraparlamentària més radical i ajudada per grups de tendència similar a d’altres països, atemptà contra installacions de l’OTAN, comissaries i personalitats alemanyes assassinat del president de la CDU de Berlín 1975, del president de la patronal alemanya 1977, etc L’empresonament 1972 i, sobretot, la mort a la presó d’U Meinhof 1976, A Baader 1977, Gudrun Ensslin 1977 i d’altres membres del grup minvà notablement la força de l’organització, que rebé un nou cop decisiu el 1993 amb la mort del darrer líder Wolfgang Grams El 1998 anuncià la seva dissolució i…

Líder del moviment dels joves conservadors 1951 i diputat des del 1964, entre els anys 1971 i 1974 fou membre del Consell d’Europa, i a partir del 1974, president del partit conservador, el qual convertí en la segona força política del país L’any 1982 accedí a la presidència del govern, càrrec per al qual resultà reelegit el 1984, el 1987, el 1988 i el 1990 El 1993 dimití el càrrec, acusat d’un afer de corrupció Entre el 1994 i el 1999 fou membre del Parlament Europeu, on ocupà el càrrec de vicepresident 1994-97 L’any 2004 cofundà el primer grup d’experts danès de lliure mercat CEPOS Publicà…

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista en…

L’activitat de l’any va estar dominada pel resultat d’unes eleccions que van produir un tomb polític sorprenent En les eleccions parlamentàries, celebrades el 25 de maig, dels 51 escons en litigi 23 els va guanyar una coalició de grups d’oposició encapçalada pel National Democratic Party NDP, liderada per Desiré Bouterse, que havia estat un dictador del país en èpoques anteriors i encara està pendent de judici per tràfic de drogues Com que no va obtenir una majoria qualificada, Bouterse va negociar amb el líder d’un dels grups minoritaris, Ronnie Brunswijk, un antic guerriller que havia…

En les eleccions a la cambra de representants celebrades el 10 de maig va guanyar el partit opositor, el Moviment Nacional Lliure FNM, que va aconseguir 35 escons, amb els quals gairebé va quadruplicar el resultat anterior Per contra, el Partit Liberal Progressista PLP, el partit del Govern, va patir una gran davallada en passar dels 29 escons anteriors als 4 actuals Amb aquests resultats, el líder de l’FNM, Hubert Minnies, va assumir el càrrec de primer ministre En l’àmbit econòmic, es va notar una lleu recuperació, amb un increment del PIB pròxim a l’1,5%, afavorit pel creixement del…

Fill de pare cristià i mare musulmana Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop FDRPE Després de l’enderrocament del règim prosoviètic 1991, passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU UNAMIR en el conflicte dels grans llacs Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intelligència en els combats fronterers contra…

El nom significa ‘endavant’ en hebreu Fou creat al novembre del 2005 per Ariel Sharon arran del seu projecte de retirada unilateral de Gaza, al qual s’oposaven la major part dels militants del seu propi partit, el Likud , del qual Kadima fou una escissió Bé que la major part dels membres del nou partit procedien del Likud, hi ingressaren també afiliats d’altres formacions, com ara el líder laborista Shimon Peres A conseqüència de l’accident vascular cerebral que va deixar Sharon incapacitat gener de 2006, el lideratge fou assumit per Ehud Olmert , que encapçalà la llista de Kadima en les…

Fou creat el juny del 2001 arran de la prohibició del Partit de la Virtut, del qual constituí la refundació Obtingué majoria absoluta en les eleccions del novembre del 2002 357 escons sobre 550, però el seu líder, Recep Tayyip Erdoğan , condemnat el 1998 per injúries a l’estat, no pogué assumir el càrrec fins el març del 2003 L’any 2007, després d’aspres controvèrsies, el Parlament turc elegí Abdullah Gül , un dels homes forts de l’AKP, president del país el primer d’un partit confessional de la Turquia moderna En les eleccions del 2007 i del 2011 l’AKP revalidà la majoria absoluta al…