Resultats de la cerca
Es mostren 7070 resultats
Josep Lluís Alonso Martín
Josep Lluís Alonso Martín
Arxiu J. Ll. Alonso / Manolita Martín
Atletisme
Atleta amb discapacitat física.
Formà part del Club d’Atletisme Nou Barris 1999-2007, el Club Atlètic Blanc i Blau 2007-08 i l’ISS Hospitalet des del 2008 Fou campió de Catalunya i d’Espanya en les proves de 100, 200 i 400 m entre l’any 2000 i el 2010 Baté en nombroses ocasions els rècords espanyols de 100, 200, 400, 800 i 1500 m, mitja marató i marató El 2010 s’adjudicà la Mitja Marató de Gavà, la de Barcelona i la Cursa dels Bombers de Barcelona Amb la selecció catalana participà en la Marató de Berlín 2006 i en la d’Oita Japó, 2008 Fou escollit millor atleta discapacitat català els anys 2008 i 2009 i rebé el Trofeu…
Josep Lluís Cala Hierro
Josep Lluís Cala Hierro
Marfil Santa Coloma / Juan Carlos Berlanga
Futbol sala
Porter de futbol sala.
Debutà a la divisió d’honor l’any 1999 a les files del Futbol Sala Martorell, on jugà fins el 2004, i després fitxà pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma Aconseguí tres Copes de Catalunya 1999, 2000, 2001 i un ascens a la divisió d’honor la temporada 2007-08 També guanyà un Campionat d’Espanya sub-23 1997
Lluís Miquel Santillana Fraile
Lluís Miquel Santillana Fraile
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot, desenvolupà gairebé tota la seva trajectòria esportiva al Club Joventut de Badalona 1967-81, amb el qual guanyà una Lliga 1978 i dues Copes 1969, 1976 Jugà 159 partits amb la selecció espanyola Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, un Campionat del Món 1974 i cinc d’Europa consecutius en el període 1971-79, en què aconseguí la medalla de plata en l’edició celebrada a Barcelona 1973 El 1981 es retirà de la competició però un any després retornà a les pistes i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1982-84, amb el qual assolí la Lliga i la Copa del Rei 1983
Lluís Revert i Torrellas
Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…
Lluís Recoder i Miralles
Lluís Recoder i Miralles
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en dret, s’especialitzà en dret urbanístic, i posteriorment es diplomà en institucions europees Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976, fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980, de la qual fou membre del Comitè Executiu Nacional 1982-84 i president del Consell Nacional 1984-86 Posteriorment ha estat secretari general 1986-88, president 1988-91, vicesecretari de la Mesa del Consell Nacional de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC fins el 1999, i membre de la Comissió per la Refundació del Catalanisme 2007 Des del 2008 és…
Josep Lluís Amador Núñez
Josep Lluís Amador Núñez
Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física
Esports de tir
Arquer amb discapacitat física.
En la modalitat de tir en sala fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1994, 1995, 1997, 1998, 1999 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí la sisena posició, i en els Mundials de Londres 1997 i Nova Zelanda 1999, en els quals guanyà la medalla d’argent per equips Amb la selecció espanyola assolí la medalla de bronze en la Copa d’Europa 1996 i els títols de campió d’Europa per equips en sala 1996, 1999 Fou secretari del Club Tir Arc Olesa 1990-2003 i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física FCEDF 2008-11
Lluís I de Baviera
Lluís I de Baviera en un retrat de Joseph Karl Stieler (1826)
DP
Història
Rei de Baviera (1825-48).
Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar
Lluís III de Baviera
Lluís III de Baviera en un retrat realitzat per Atelier Elvira (1914)
DP
Història
Rei de Baviera (1913-18).
Succeí el seu pare Leopold de Baviera en la regència de l’estat i, a conseqüència de la follia del monarca Otó, en fou proclamat rei En produir-se la revolta bavaresa 1918, que culminà en la proclamació de la república, abandonà el tron
Lluís Muncunill i Parellada
La masia Freixa de Terrassa, obra de Lluís Muncunill i Parellada (1907-10)
JoMV (CC0)
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…
Lluís Berenguer. Porcellana elèctrica
Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…