Resultats de la cerca
Es mostren 4350 resultats
Santos de Aliseda
Música
Compositor andalús.
Des del 1557 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Granada, des d’on desenvolupà una important tasca per a millorar el nivell musical del culte i s’encarregà de buscar i formar bons cantors i de mantenir un bon nivell en la capella musical Tot i que la composició encara no era una tasca associada a la responsabilitat del mestre de capella, escriví villancets i chanzonetas , a més d’obres litúrgiques en llatí De la seva producció es conserva una missa, diversos motets i una lamentació
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola
Santiago Fernández de Cuevas Cote

Santiago Fernández de Cuevas Cote (al mig, ajupit)
CN Atlètic-Barceloneta
Waterpolo
Tècnic de waterpolo.
Entre el 1989 i el 1992 jugà al CN Catalunya i a l’UE d’Horta Fou segon entrenador de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 2003 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta i entre el 2003 i el 2012 guanyà vuit lligues estatals 2003, 2006-12, sis Copes del Rei 2004, 2006-10, vuit Supercopes d’Espanya 2003-04, 2006-11 i cinc Copes de Catalunya 2007-11 Aconseguí mantenir l’equip imbatut durant 144 partits d’àmbit estatal consecutius Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2006
paradoxa d’Olbers
Astronomia
Paradoxa a la qual hom arriba si accepta la hipòtesi que l’Univers és infinit i és ocupat per infinites galàxies.
L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia
Comença la Setmana del Llibre en Català
Obre la 34a Setmana del Llibre en Català, que enguany té les installacions, fins l’11 de setembre, a l’avinguda de la Catedral, indret que l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a mantenir com a seu estable de l’exposició a partir d’ara L’edició d’enguany aplega 150 expositors i es duen a terme més de 250 activitats relacionades amb el llibre La xifra de visitants i de vendes supera les d’edicions anteriors El premi Trajectòria que atorga l’Associació d’Editors en Llengua Catalana és aquest any per a la traductora Anna Casassas
El País Valencià celebra el 9 d’Octubre
El president valencià, Eduardo Zaplana, lliura els premis culturals 9 d’Octubre al pintor Manuel Valdés, al catedràtic Antoni Mestre, a l’exdirectora del diari “Las Provincias”, María Consuelo Reyna, i a la Universitat de València, que celebra el 500 aniversari El rector de la Universitat, Pedro Ruiz, delega la recollida del premi com a rebuig al guardó a María Consuelo Reyna, que des de “Las Provincias” va mantenir una actitud agressiva contra la Universitat per la defensa de la unitat de la llengua que sempre ha mantingut aquesta institució A la tarda, unes 15000 persones…
il·lusió
Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable.
3 illusió monetària Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’…
avinagrament
Enologia
Alteració del vi produïda pel desenvolupament d’una fermentació acètica no controlada ( vinagre
).
Els vins, en començar a acidificar-se picar-se, gairebé sempre es tornen tèrbols El vi atacat desprèn olor acètica i és de paladar àcid El seu aspecte pot ésser, també, característic en vins negres es forma un tel finíssim, gris blanquinós o rogenc Són més sensibles a l’avinagrament els vins novells de poc grau i els que han fermentat defectuosament Els vins de graduació molt alta poden ésser considerats pràcticament immunes La prevenció contra l’avinagrament és feta principalment seguint les normes d’una bona elaboració, emprant gas sulfurós, per tal de mantenir les condicions…
prosperitat
Economia
Situació econòmica en què es preveu un augment considerable de la demanda, amb la consegüent previsió de millors expectatives, que fa que l’activitat econòmica s’incrementi a ritmes creixents a fi d’obtenir el producte necessari, per tal de donar l’abast a la demanda creixent.
Aquest procés es pot mantenir ampliant la capacitat productiva o bé emprant l’existent amb més intensitat, fins a arribar a l’ocupació plena dels recursos A cada tipus d’economia, i segons les seves característiques, actuen forces que fan que no es desenvolupi la prosperitat d’una manera compassada en tots els sectors Els dos factors que cal estudiar per a conèixer l’evolució específica d’aquesta situació, que assimilada a una fase del cicle econòmic hom identifica amb expansió, són l'accelerador i el multiplicador, que tenen valors i característiques diferents en cada cas
traspàs
Electrònica i informàtica
Procés pel qual, en una xarxa de comunicacions mòbils cel·lular, el control d’una trucada activa o una sessió de dades és transferit d’una estació base a una altra, a causa del moviment de l’usuari.
Gràcies al procés de traspàs, un usuari pot mantenir una comunicació de veu o dades sense interrupcions evidents, malgrat estar en moviment i canviant el seu punt d’accés a la xarxa Quan un usuari s’allunya de la seva estació base, la qualitat del senyal en recepció es degrada Llavors, tenint en compte el senyal que l’estació mòbil rep de les estacions base del seu voltant i la capacitat disponible d’aquestes, des de la xarxa cas de GSM o bé des de la mateixa estació mòbil cas de Wi-Fi es pren la decisió d’iniciar un traspàs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina