Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Mercè Sala i Schnorkowski

Mercè Sala i Schnorkowski
© Miquel González/Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Economia
Política
Economista i política.
Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de…
Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma
© Fototeca.cat
Història
Política
Sindicalista i polític.
Fou president de les joventuts de la UFNR a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica Establert a Barcelona, milità en els moviments obrers fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València 1916 i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera” quan Àngel Pestaña n'era el director, i fins n'assumí un quant temps la direcció Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó 1920, on passà setze mesos…
Joan Crexells i Vallhonrat
Literatura catalana
Filòsof, assagista i traductor.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona i fou deixeble d’Eugeni d’Ors als Estudis Universitaris Catalans Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Milità a Acció Catalana Fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar, i exercí de professor auxiliar a la Universitat de Barcelona La premsa li serví de mitjà per a introduir a Catalunya corrents i pensadors europeus que havia conegut en els viatges que feu com a periodista…
Lluís Carreras i Lastortras
Història
Periodisme
Literatura
Crític literari i publicista en llengua castellana i polític.
Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats…
,
August Gil i Matamala
Política
Advocat i activista polític.
Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la…
Futbol Club Santboià

Partit del primer equip del Futbol Club Santboià de la temporada 2009-10
FC Santboià
Futbol
Club de futbol de Sant Boi de Llobregat.
Fou fundat l’any 1908 amb el nom de Foot-ball Club Samboyano Joan Baptista Milà Rebull en fou el primer president El 1915 començà a disputar el campionat del Baix Llobregat, torneig que guanyà de forma consecutiva fins el 1922 El 1917 entrà a la federació catalana i començà a participar en la tercera categoria del Campionat de Catalunya La temporada 1928-29 ascendí a segona i s’hi mantingué fins a l’edició 1934-35 L’equip realitzà la millor campanya en 1932-33, en quedar campió de grup, però no aconseguí l’ascens a primera categoria Després de la Guerra Civil milità a categoria…
Unió Esportiva Vic
Futbol
Club de futbol de Vic.
Fou fundat l’any 1943 arran de la fusió entre l’Esbarjo Marià Ausa, el club més antic de la ciutat 1913, i el Vic Football Club 1922 Després de jugar uns quants anys a categoria territorial, assolí l’ascens a tercera divisió la temporada 1952-53 Durant els anys cinquanta establí una forta relació amb el Futbol Club Barcelona, amb la cessió de jugadors i la disputa d’un partit amistós anual El 1961 aquesta collaboració es trencà i passà a tenir-la amb el Reial Club Deportiu Espanyol, que eixugà el deute del club i li cedí jugadors A tercera hi milità fins a la temporada 1966-67,…
Vicenç Furió i Kobs
Pintura
Historiografia
Historiador, arqueòleg i pintor.
Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…
,
Marco Bellocchio
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva…
Francesco Cossiga
Política
Polític sard.
Es llicencià en dret el 1948 a la Universitat de Sàsser, on fou professor de dret constitucional del 1959 al 1974 Milità en la Democràcia Cristiana des del 1945, i en fou diputat des del 1958 Subsecretari de Defensa del 1966 al 1970, el 1976 fou nomenat ministre de l’Interior, però dimití després de l’assassinat d' Aldo Moro 1978 per les Brigate Rosse De l’agost del 1979 al setembre del 1980 fou primer ministre Durant el seu curt mandat, al qual posà fi la retirada dels socialistes de la coalició de Govern, reforçà la legislació antiterrorista, i mostrà un decidit suport a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina