Resultats de la cerca
Es mostren 5703 resultats
Padània
Regió
Nom que rep la regió de la Itàlia septentrional corresponent a la plana del riu Po, administrativament repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto.
Originalment la denominació era geogràfica, però a partir de mitjan dècada de 1990, amb l’ascens de la Lega Nord, adquirí també un ús polític Segons aquest partit secessionista, la Padània comprèn tot el nord d’Itàlia i algunes regions del centre Toscana, Úmbria, Marques, bàsicament les més desenvolupades en contraposició al sud, que qualifica d’endarrerit i subvencionat
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrere el puig de Sant Pere de Mogrony (Gombrèn, Ripollès), dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan s XIV i fou poblat de nou entre els s XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll
Meerut
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, al NE de Delhi.
És un centre comercial de productes agríoles i ciutat industrial producció de sucre, tèxtil i confecció de cotó, farines, olis i greixos vegetals També és un centre cultural, amb universitat i instituts superiors Fundada al s III aC, fou conquerida per Tamerlà l’any 1119 dC A mitjan s XIX s’hi esdevingué la insurrecció dels sipais
Twitter anul·la milers de comptes per terrorisme
La direcció de la xarxa social Twitter anuncia la suspensió de prop de 125000 comptes per amenaces terroristes o encoratjament del terrorisme des de mitjan 2015 Twitter és la primera de les grans xarxes socials, incloent-hi YouTube i Facebook, que respon a la pressió dels governs perquè collaborin en la lluita contra grups com l’anomenat Estat Islàmic
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
dació en pagament
Dret
Acte de compliment d’una obligació mitjançant la realització d’una prestació diversa a l’establerta inicialment, fet amb el consentiment del creditor.
La dació en pagament i, especialment, la seva aprovació com a forma de pagament esdevingué una qüestió controvertida des de mitjan 2008 en esclatar la bombolla immobiliària i la crisi econòmica que l’acompanyà, quan molts titulars d’hipoteques signades per a l’adquisició d’habitatges es veieren en la impossibilitat de continuar pagant el deute
Espioca
Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
Mare de Déu del Remei de Gàrzola (Vilanova de Meià)
Art romànic
No es disposa actualment de notícies històriques documentals d’aquest temple, que degué dependre jurisdiccionalment del cenobi de Santa Maria de Meià A mitjan segle XVII, Roig i Jalpí la relaciona amb l’advocació de “ Nuestra Señora del Rosario, en el lugar de Garsola, suffraganea de Argentera ” Actualment és l’església parroquial del lloc de Gàrzola
Sabà
Història
Antic regne preislàmic situat a l’actual Iemen.
Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC
Pallars
Armes dels Pallars
Llinatge feudal català sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per Artau Roger de Pallars —fill dels comtes Hug I i Sibil·la I—, el fill i successor del qual, Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua (mort 1377/1420), senyor d’Arbeca, Castelldans, les Borges, la Llena i la meitat de Castellet, es casà el 1370 amb Elvira (o Elionor) de Mur i el 1374 vengué la baronia de Mataplana i la vall de Toses al baró Pere Galceran III de Pinós.
Per la seva filla Elvira de Pallars i de Mur la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars Altres línies, segurament illegítimes, estigueren establertes a Llimiana i a Tirvià i encara existien a mitjan segle XVI