Resultats de la cerca

No es disposa actualment de notícies històriques documentals d’aquest temple, que degué dependre jurisdiccionalment del cenobi de Santa Maria de Meià A mitjan segle XVII, Roig i Jalpí la relaciona amb l’advocació de “ Nuestra Señora del Rosario, en el lugar de Garsola, suffraganea de Argentera ” Actualment és l’església parroquial del lloc de Gàrzola

Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC

Per la seva filla Elvira de Pallars i de Mur la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars Altres línies, segurament illegítimes, estigueren establertes a Llimiana i a Tirvià i encara existien a mitjan segle XVI

L’església parroquial, que centra l’escassa població, és dedicada a sant Martí Havia format fins els anys 1932-36 un municipi amb els pobles de Fuirosos i de la Batllòria, que n'era el cap efectiu Havia estat centre de la baronia de Montnegre el municipi s’anomenà fins a mitjan segle XIX la Baronia de Montnegre

D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de…

Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i Catalunya, i…

Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies