Resultats de la cerca

Té edificacions del 1594, del 1617, del 1733 i altres de més modernes

La capital és Maturín La major part del territori és ocupat pels llanos —que a l’E són pantanosos i de formació deltaica—, excepte al N, que comprèn el vessant meridional del Macizo Oriental o de Cumaná, i a l’W, on es troben les mesas Els corrents fluvials segueixen la direcció W-E i són, excepte els rius San Juan i Guanipa, afluents de l’Orinoco, el qual limita l’estat per l’E i el S El clima hi és tropical, amb pluges que oscillen entre 1 250 i 2 700 mm anuals i temperatures mitjanes anuals entre 21° i 27°C La població, que s’incrementà molt amb l’explotació del petroli iniciada el 1928…

Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldavià, al límit oriental del terme El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha L’agricultura és dedicada sobretot al blat, el blat de moro i la userda hi ha també petites extensions de vinya i oliveres La ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura, són les activitats econòmiques predominants Hi ha també bòbiles Hi ha dues indústries metallúrgiques, quatre empreses de la construcció i una de confecció La població és a poca distància de la riba…

El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un establiment de…

Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc…

Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions serra de l’Énova , 153 m alt ocupades per matollar Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu 400 ha, un 90% dels conreus, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova 300 ha i aigua de pous per a la resta El taronger 350 ha té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar que havia tingut antigament una gran extensió, blat de moro i hortalisses El secà arbres fruiters i oliveres es limita a 30 ha a la zona elevada La població, que…

El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El…

A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…

Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets, dels quals…

La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum…