Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
teoria de les figures retoricomusicals
Música
En la composició musical dels segles XVI-XVIII, manera enginyosa i bella de subordinar la música al text.
Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical ornamentum musicae , la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música Per al compositor barroc, des de H Schütz fins a JS Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció fons inventionis Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el…
historiografia
Música
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
Aplicada al món musical, la historiografia estudia la història de la música i els resultats de la recerca historicomusicològica Queda al marge el problema de fins a quin punt poden ser considerades formes prèvies de la historiografia els antics debats sobre música, és a dir, les reflexions cosmològiques, matemàtiques o teològiques, així com altres relats sobre música o músics que apareixen en escrits teòrics o purament literaris de la cultura europea Alguns escriptors medievals, basant-se en autoritats com Boeci o Isidor de Sevilla, s’encarregaren de recordar determinats moments de la música…
Joan Cererols i Fornells
Música
Compositor i mestre de capella català.
Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…
Joan Baptista Comes
Música
Compositor i mestre de capella valencià.
Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…
Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras
Literatura catalana
Música
Poeta, crític literari, historiador de la literatura i musicòleg.
Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de …
, ,
música brasilera
Música
Art musical del Brasil.
Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional Al segon terç…
Luis de Narváez
Música
Compositor i violista de mà andalús, possiblement nascut a Granada.
Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…
música d’Utrecht
Música
Música desenvolupada a Utrecht (Països Baixos).
La ciutat té una gran tradició de música sacra, i cadascuna de les seves nombroses esglésies és un centre musical nascut a l’Alta Edat Mitjana Ja al segle XIV, la catedral tenia un cor de tretze nens La tradició organística també era molt important Foren organistes de la seu Gijsbrecht Talp i el seu fill segle XV, Jan Riem segle XV, Peter Gerritsz 1479, Gerrit Petersz 1509, PJ Swart 1571, HH Bätz 1750 i Gideon i Christoph Bätz 1831 La família Bätz, molts dels membres de la qual ocuparen la plaça d’organista durant diverses generacions, fou rellevada, al segle XIX, per la família Witte El 1631…
història de la música
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets musicals, que arrenca dels anys setanta del s. XVIII, en què l’erudit Charles Burney (1726 – 1814) publicà la seva General History of Music (1776-89).
Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus orígens en les…
Josep Maria Llorens i Cisteró
Música
Musicòleg i eclesiàstic.
Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina