Resultats de la cerca
Es mostren 41622 resultats
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el concubinat anà…
acer amorf
Química
Tipus d’acer que no presenta estructura cristal·lina.
S'obté per refredament molt ràpid d’acer fos D’aquesta manera es conserva fins a un cert punt l’estructura de la fase líquida i se n'evita la cristallització Té unes característiques mecàniques especials respecte del millor acer cristallí és el doble de dur i té tres vegades la seva resistència D’altra banda, no presenta propietats magnètiques i té característiques anticorrosives Fou obtingut per primera vegada per científics nord-americans el 2004
clàusula ‘ad cautelam’
Dret
Fórmula establerta pel testador com a mesura de precaució per a indicar la no-validesa de cap altre testament posterior que no inclogui determinats senyals, signes o paraules.
Heretada del dret romà, constituïa una especialitat del dret sccessori català, però la compilació del dret civil de Catalunya del 1960 no la mantingué Actualment no és acceptada i s’entén com a no posada
imperatiu
Gramàtica
Que no pot ésser evadit o evitat.
Mode verbal, amb funció lingüística purament apellativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però…
silenciament gènic
Biologia
Mecanisme pel qual un gen no s’expressa.
Normalment s’empra en aquells casos en què un o diversos gens no són actius en funció de l’estat de la cromatina on es troben, i també per a descriure la inactivació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN Poden provocar el silenciament gènic, per exemple, la compactació de la cromatina per desacetilació d'histones o la metilació de citosines en regions definides del DNA Segons el moment en què es produeix respecte al procés de transcripció, es distingeix entre silenciament gènic transcripcional i silenciament gènic posttranscripcional
festa
Economia
Dret del treball
Dia no laborable assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
Les festes són motivades per la celebració de diades de caràcter oficial, ja siguin d’àmbit estatal o local Poden ésser recuperables o no recuperables , segons que el treballador hagi, respectivament, d’incrementar o no la seva jornada diària en dies successius per tal de compensar les hores deixades de treballar per motiu de la festa
astàtic | astàtica
Física
Que no és afectat per un camp magnètic exterior.
Així, dues bobines conductores, disposades convenientment de manera que no hi sigui creada cap força electromotriu induïda per un camp magnètic exterior i que, a més, en ésser travessades per un corrent elèctric creïn un camp magnètic exterior nul, formen un sistema àstatic
acelomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que no tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm no s’organitza mai donant vesícules tancades en general, dóna lloc a un teixit intervisceral o parènquima, que intervé en la formació dels òrgans i aparells Comprenen els platihelmints, nemertins, rotífers, nematodes, gordiacis i altres grups menys importants
lleure
Sociologia
Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques no equiparables a les pròpies obligacions o ocupacions.
Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The Theory of the…
rang d’una matriu
Matemàtiques
Ordre del més gran determinant no nul extret d’ella.
Així, si la matriu és n × n i no singular, el seu rang és n
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina