Resultats de la cerca

Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldavià, al límit oriental del terme El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha L’agricultura és dedicada sobretot al blat, el blat de moro i la userda hi ha també petites extensions de vinya i oliveres La ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura, són les activitats econòmiques predominants Hi ha també bòbiles Hi ha dues indústries metallúrgiques, quatre empreses de la construcció i una de confecció La població és a poca distància de la riba…

Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers, ametllers i …

La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada…

El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest…

S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla…

Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg…

El terme és drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura, que aflueix al Matarranya ja dins el municipi de la Freixneda Gran part del terme 1 087 ha és cobert de pinedes i brolla de romaní Els cereals 181 ha, especialment de blat, les oliveres 598 ha i la vinya 67 ha són els principals conreus de secà patates, hortalisses, cereals i farratge són els conreus de regadiu 53 ha, localitzats vora el Tastavins i el Matarranya i regats per una séquia que pren l’aigua del primer La ramaderia bestiar oví, cabrum i porcí i la cria d’animals de granja complementen les activitats econòmiques La vila 352…

El sector meridional, que limita amb el terme de Beseit, és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit 821 m alt Més de la meitat de la seva superfície 2754 ha és sense conrear, ocupada per boscs esclarissats, pasturatges i erms L’agricultura és predominantment de secà oliveres 1552 ha, vinya 475 ha, cereals 469 ha el regadiu es redueix a 25 ha, especialment prop del Matarranya La ramaderia és dedicada al bestiar oví 1700 caps i al porcí hi ha avicultura i apicultura Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura dos molins d’oli, i un taller de…

És travessat pel barranc d’Atzeneta , però l’aigua per al regatge procedeix del riu d’Albaida per mitjà d’un canal regulat per una junta de regants L’àrea regada ocupa 58 ha dedicades a hortalisses, llegums i arbres fruiters La major part de les terres conreades són de secà oliveres, garrofers i ametllers La propietat és molt repartida, i el 93% de la terra és conreada directament pels propietaris Indústries tèxtils i de fusta Sofrí un fort augment de població al llarg del s XVIII, continuat fins el 1860, que aconseguí el màxim amb 1 562 h a la segona meitat del segle sofrí una…