Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
Química 2016
Química
Bacteris per a reparar el formigó Amb la incorporació de bacteris al formigó, es podria aconseguir que aquests reparin el material a mesura que es va degradant © Fototecacat / Gabriel Serra El formigó, la mescla de ciment amb sorra, grava i aigua, és un dels materials de construcció més versàtils que ha desenvolupat la humanitat Una de les seves propietats més apreciades és la durabilitat, de la qual donen testimoni alguns edificis romans que segueixen dempeus 2000 anys després de ser construïts Malgrat les seves excellents propietats de resistència enfront de les condicions ambientals…
Protocol de Kyoto
Meteorologia
Conveni d’abast internacional, signat al desembre del 1997 a la cimera de Kyoto sobre el clima, que tracta de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (principalment CO2, òxid nitrós, metà i CFC).
A grans trets, el conveni estableix que cap als anys 2005-10 aquestes emissions hauran d’ésser reduïdes com a mitjana almenys el 5% amb relació als valors de l’any 1990 No obstant això, les reduccions seran diferents en funció dels diversos països El protocol rebé en un principi el vistiplau de només 33 estats Malgrat les reunions mantingudes, existeix el temor que les reduccions acordades tinguin repercussions negatives en l’economia d’alguns estats, particularment en el cas dels EUA, principal productor de gasos d’efecte hivernacle, la Xina i l’Índia En el primer cas no fou ratificat i els…
salinitat
Geografia
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d’aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada.
S'expressa en tant per mil i no té unitats En oceanografia física, la mesura de salinitat convé fer-la amb molta precisió, ja que és fonamental per a obtenir la densitat de l’aigua La generalització de l’ús de les mesures de conductivitat per a estimar la salinitat i la necessitat de fer totalment comparables les mesures obtingudes per qualsevol persona en qualsevol punt del món feren que el comitè científic SCOR-UNESCO publiqués unes equacions el 1968, revisades i millorades el 1980, que permeten calcular la salinitat a partir de les mesures de conductivitat, i que la comunitat científica…
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta
calç
Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té…
antiàcid
Farmàcia
Fàrmac que actua neutralitzant per reacció química l’acidesa, com el clàssic bicarbonat sòdic, el citrat i el fosfat sòdics, el carbonat càlcic i l’òxid de magnesi, o eliminant-la per adsorció, com els silicats i els hidròxids d’alumini.
També han estat provades, amb poc èxit, les resines bescanviadores d’ions
reactiu de Fehling
Química
Solució de sulfat de coure(II), hidròxid de sodi i tartrat sodicopotàssic (sal de Rochelle) emprada per a detectar sucres i d’altres substàncies reductores, pel fet que l’acció del reactiu produeix òxid de coure(I) (Cu2O) de color vermell.
Hom coneix diverses modificacions del reactiu També és anomenat licor de Fehling
bomba incendiària
Militar
Bomba proveïda d’una càrrega de fòsfor blanc, d’una barreja d’alumini i òxid de ferro (termita) o d’una barreja d’alumini i magnesi (electró), etc, que s’inflama en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.
El fòsfor blanc, que entra en combustió a 60º, pot arribar a produir temperatures a la ratlla de 1 200ºC en contacte amb la pell, continua la combustió durant un cert temps i la cremada arriba a ésser mortal
rovell
Química
Òxid fèrric hidratat (Fe₂O₃·nH₂O; n≥1), de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l’aire humit mitjançant un procés electroquímic, el qual por ésser evitat aplicant al ferro un potencial apropiat.